Resultats de la cerca

Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…

Teixidor d’ofici Fou un poeta popular que tingué una gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador Deixà inèdits dos tractats de tema religiós Plàtica que ensenya el camí del cel 1794 i Mètode pràctic per fer una bona confessió 1803

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

És autora dels reculls poètics Florida 1914-1919 1919 i Vida amorosa d’una dona 1964 Alguns dels seus poemes també es publicaren a La Revista i en l’antologia d’Esteve Albert, Les cinc branques Poesia femenina catalana 1975 Bona part de la seva obra gira al voltant de la música, la família i la natura

Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa,  La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb…

Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975

Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde a València Entre el 1667 i el 1668 participà en diversos certàmens poètics, generalment amb composicions en castellà En són un exemple uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata, i uns quartets de tema mitològic publicats el 1668 A la justa en honor de sant Joan de Mata i Fèlix de Valois 1668 fou premiat per un romanç en català, Cantar vull en bona xança , publicat a València el 1669