Resultats de la cerca

Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals

Conreà des de ben jove la poesia de sentiment religiós i publicà un gran nombre de composicions en diaris i revistes de Barcelona, Figueres, Vic, Mataró, Lleida, Girona i Perpinyà N’incorporà una selecció a “Lectura Popular” 1918

Collaborà, entre altres publicacions, a Diario de Mallorca , Lluc i Ponent Publicà els llibres de poemes Angoixa del no-res 1960, A Santa Maria del Camí 1961 i Terra de gerrer 1963 En pintura conreà l’aquarella, i exposà collectivament i individualment diverses vegades

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Pintor de tema religiós i illuminador de llibres, conreà també la poesia en llatí i en castellà, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual Fou beatificat el 1786 per Pius VI Festa 14 de desembre

Autor eminentment costumista, conreà el sainet bilingüe o en català El barbero afeita al burro , 1859 Don Gregori del Pernil, o sia L’arribada d’un mort i la fugida d’un viu , 1868 Manetes a la padrina , 1868 Tan gran i va a la font , 1877, i publicà romanços i diàlegs Deixà inèdita la novella en castellà El marqués de Montefrío , datada el 1860

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

Fill de l’actriu Carlota de Mena  i germà de la també actriu Dolors Delhom  Treballà com a actor en la majoria dels teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere, entre d’altres, on assolí una gran popularitat Conreà, també, la poesia Participà en diversos Jocs Florals, i fou premiat el 1908 en un certamen de Buenos Aires pel poema patriòtic Enyorament

Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia

Doctorat en ciències exactes, fou professor de matemàtiques de l’Institut de Reus, del qual fou també director 1882 Presidí el Centre de Lectura D’estudiant fundà el periòdic “El Crepúsculo” i posteriorment collaborà assíduament amb articles i versos a “Eco del Centro de Lectura” Fou redactor de “Lo Sometent” 1886 Conreà en castellà i català una poesia festivohumorística destinada sobretot a omplir vetllades literàries, part de la qual fou recollida a Poesies 1900