Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La novella descriu la joventut d’Agustí, inquiet i insatisfet, primer a Barcelona, sota un franquisme opressiu, i després a Itàlia, on busca, sense aconseguir-ho, donar un sentit a la seva vida En retornar a Barcelona, la seva inadaptació esdevé encara més rotunda La novella està dividida en dues parts i un breu epíleg La primera se situa a Barcelona, sota el franquisme, i descriu la infantesa i l’adolescència d’Agustí, marcades per la repressió familiar, social i política Els referents literaris, cinematogràfics i radiofònics ajuden a evocar una època de la…

Vida i obra Els seus inicis poètics estigueren fortament influïts pel tractament de la natura propi de la poesia de Joan Maragall i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista El seu primer llibre, Joventut 1900, planteja una identificació dels sentiments humans amb la natura i obre unes línies poètiques que es mantindran al llarg de tota la seva obra Així, ja conté uns poemes sobre el Pirineu que tingueren continuïtat en el seu segon recull, Pirinenques 1910 Hi representa la muntanya amb els seus elements…

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de L’Insurgent i fundador de la revista L’Estel S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

De formació autodidàctica, feu crítica artística i publicà, sobretot, reculls poètics, que giren entorn de Reus És autor d’ Els camins de cada hora 1935, L’arma i l’estel 1948, Poemes reusencs 1970, Coses que porten cua 1986, Temps de guerra apunts biogràfics 1999, Evocacions reusenques 2002, entre d’altres

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Autor de narracions per a públic infantil com El poble de Llepamelós 1995, Gratacelònia 1996, El misteri de la cripta ibèrica 2000 o La reina Ataülfa 2001, entre d’altres, i de teatre infantil, com La ciutat dels gratacels amb X Vidal, 2003 i dels poemaris Nàufrags sens illa 1987 i L’estel fugaç 1999 Autor també d’obres d’animació a la lectura, com Jocs i estratègies d’animació lectora 1995 i collaborador en diverses publicacions periòdiques

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Fill de Claudi Mas i Jornet  i germà de l’enòleg Claudi Mas i Perera  Dirigí la Gaseta de Vilafranca i fou mentor del grup d’avantguarda de la revista Hèlix Militant d’Acció Catalana A la Generalitat de Catalunya fou, successivament, comissari general de banca, borsa i estalvi 1936, director general de finances 1936, director de crèdit i tresoreria 1937 i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola 1937 Publicà Els valors borsaris 1932, Vilafranca del Penedès 1932, important monografia local, i Perspectiva històrica del Penedès 1935 Publicà articles a les revistes Occident , Vida Nova i Tele…

Estudià peritatge mercantil i econòmiques Després d’una breu incursió en el món editorial, s’inicià en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal Posteriorment escriví regularment, entre altres publicacions, a Destino ,  Tele-estel , ABC , Cavall Fort , Tele-exprés  i, sobretot, a  La Vanguardia , on collaborà durant molts anys amb articles fins a la seva mort i, del 1981 al 1993, com a director de la secció literària Inicià la trajectòria com a narrador en el gènere juvenil amb  Entre juliol i setembre 1967, premi Joaquim Ruyra 1966, la seva obra més difosa, a la qual…