Resultats de la cerca

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però…

Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb…

Vida i obra De família de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica El 1466 passà a la cort de Ferran I de Nàpols, i cursà estudis en aquella ciutat i a Palerm Tornà el 1469 a Catalunya com a tresorer de l’estol que Ferran envià en ajuda de Joan II El 1472 tornava a ser a Nàpols, on exercí diversos oficis a la cort, com ara el de «negociant de pedres precioses», «joyeller» i «lapidari», amb motiu dels quals realitzà nombrosos viatges per tota la Mediterrània a partir del 1472 Continuà, però, al servei de Ferran, entre el 1480 i el 1487, i el 1487 reapareix a Nàpols com a…

Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…

Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…

Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a càstig per no…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…