Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de València, en l’àmbit literari ha conreat la narrativa curta i la novella El 1991 aparegueren les novelles breus L’estel capgirat premi Vila de Crevillent 1990 i La dona menuda premi L’Encobert de Xàtiva 1991 Posteriorment, publicà L’espill de Tamanrasset 1993, premi 25 d’Abril de Benissa 1992, la novella històrica L’últim muetzí 1994, premi Andròmina 1993, un gran fris històric que acaba amb l’expulsió dels moriscos, Perversa oronella tardana 1994, Vent de bruixes 1994, La presó circular 1997, premi de literatura breu de Mislata 1996, Les veus de la…

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…

Desenvolupament enciclopèdic Crònica irònica i mordaç de la classe mitjana catalana sota el franquisme El retorn de Natàlia Miralpeix a Barcelona el 1974, després de dotze anys d’exili polític voluntari, li permet analitzar la petja de la dictadura i els comportaments socials i sexuals A través d’un ampli fris familiar, es presenta la repressió sexual de la dona i la moral hipòcrita Tot i així, la protagonista busca la conciliació amb el seu pare i la possibilitat de començar una nova vida alludida amb l’arribada de la primavera, de les cireres, com apunta el títol Dividida en…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…

Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc S’inicià com a poeta en llengua castellana Cantos para la coral…