Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, on es doctorà l’any 1980 amb la tesi  Un demi-siècle d’hispanisme et de catalanisme roussillonnais Jean Amade, Joseph-Sébastien Pons , i on ensenya llengua i literatura catalanes des del 1992 i n’és catedràtic 1996 Dirigeix el Centre d’Estudis i de Recerques Catalans CERC d’aquesta universitat i és director fundador 1998 de la revista REC Revue d’Études Catalanes , publicada per aquesta mateixa universitat, i dirigeix la collecció catalana d’Éditions de la Tour Gile, fundada el 2002 És president de l’Association Française des…

Dirigia una indústria Participà en diverses empreses al costat de Josep Carner, com les revistes Empori  1907-08 i Catalunya 1913-14, el diari La Veu de Catalunya , el grup Calligueneia 1907 i l’associació dels Amics de la Poesia fundada el 1921 Així, començà a escriure poesia sota la influència directa del Carner dels primers temps, com proven els volums XII sonets 1909,  Poemes 1911, L’ànima oberta 1922 i  Poemes diversos 1929 També va escriure textos de cançons per a infants amb música de Narcisa Freixas

Subtitulada “Portaveu del Casal Català”, fou fundada a Montevideo el 1926 i era escrita en català Publicava bàsicament informacions de les activitats del Casal Català de Montevideo i textos de caràcter històric i literari de Catalunya Editada directament pel Casal passà per tres etapes diferents la primera, entre 1926-65, amb diverses interrupcions i una represa especial el 1954 la segona entre el 1965 i el 1980 i la darrera a partir dels primers anys vuitanta A partir del 1988 la revista esdevingué trimestral Entre els collaboradors, cal esmentar Victor Castells, Francesc Bergós…

Llicenciat en filosofia 1969 i en filologia catalana 1984 És autor d’un gran nombre d’obres teatrals Aina Sacoma premi Ciutat de Palma 1972, Els bojos 1976, Freturós l’impotent premi Born de Ciutadella 1979, Varennes 1980, Monòlegs 1980, Capitello 1981 i Les roselles diuen no 1981, algunes de les quals estrenà amb la companyia Guillem Cabrer, fundada per ell mateix Com a narrador, destaquen les novelles Merlot 1977 i El Minotaure 1990 És autor, entre d’altres, dels poemaris Retrets i pregàries 1984 i Amor somriu de perfil 1988 el 2000 es publicà la seva obra poètica completa

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i…

La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant…

Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973  1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista cultural i un dels primers…

Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i…

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…