Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Jordi Viader i Riera
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur
Remei Margarit i Tayà
Literatura catalana
Música
Cantautora i escriptora.
Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies, Remei Margarit canta les seves cançons 1962 i La violoncellista 1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella, Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs Acerca de la mujer 2002, La capsa dels fils Coses del viure 2013 i La gota de agua del colibrí 2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d…
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
Cèlia Sànchez-Mústich
Literatura catalana
Escriptora.
Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle 1989, al qual seguiren El lleu respir 1991, premi Rosa Leveroni 1990, Temperatura humana 1994, Taques 1997, premi Miquel de Palol 1996, Llum de claraboia 2004, A la taula del mig 2009, premi Crítica Serra d’Or 2010, On no sabem 2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009, A l’hotel, a deshora 2014 i La gota negra 2018 En narrativa és autora de les novelles Les cambres del desig 1999 i Tercer acte d’amor 2002, i dels reculls de narracions Diagnòstic lluna…
,
Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…
, ,