Resultats de la cerca

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las…

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona Publicà Terra dialogus in gratiam puerorum editus Barcelona 1574, una obra teatral amb finalitats pedagògiques Al pròleg proposà la restauració de l’ortografia llatina adaptant-la a la de les làpides romanes descobertes al seu temps

Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època, i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V 1705 Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic Collaborà en la premsa comarcal i barcelonina Fou corrector de La Veu de Catalunya Publicà els poemes Fruits tardans 1925, la novella De mort a vida 1931, les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni

Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix Seminari de Tortosa Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques 1922 i 1926 Escriví drames, com Sang tortosina 1915 i El màrtir de l’Eucaristia 1926, la novella Or a les brases 1933 i l’assaig Els sants pares 1927 Traduí al català les obres de sant Cebrià Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la Guerra Civil

Estudià humanitats a la Universitat de València Fou militar i intervingué en la guerra del Francès i en el pronunciament de Riego, a propòsit del qual ssinicià en l’encara poc desenvolupat gènere novellístic amb la crònica novellesca Rafael de Riego, o La España libre 1822 Després publicà les novelles sentimentals La seducción y la virtud, o Rodrigo y Paulina 1822 i La hija de las olas, o La huérfana ilustre 1829 i la històrica Las ruinas de Santa Engracia, o El sitio de Zaragoza 1831

Vida i obra Pertanyent a una illustre família, estudià a Nàpols humanitats Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i Jeroni ↑ Pau Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica Escriví un tractat en llatí conegut amb el títol De contemplatione Bibliografia Vilallonga, M 1993 Vegeu bibliografia