Resultats de la cerca

Eclesiàstic, beneficiat de la Seu de Mallorca i mestre de gramàtica de la Universitat de Palma Publicà, entre altres obres gramaticals, Ortografía y significados de nombres y verbos Palma 1779 i Significados en español y en mallorquín de las partes de la oración latina contenidas en el primer libro del Samperio Palma s d amb dues reedicionss d

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses entitats universitàries i…

Religiós franciscà, fou mestre de gramàtica llatina al convent de Santanyí És autor de Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca Mallorca s d, una obra elaborada com a manual per als seus alumnes, que fou reeditada diverses vegades fins el 1829

Prevere i professor de llatinitat a la Universitat de Barcelona És autor d’una Gramàtica catalana breu i clara, explicada ab molts exemples Barcelona, 1676, per a l’aprenentatge del llatí, al final de la qual hi ha un breu tractat de retòrica i versificació en català

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de las…

Eclesiàstic i doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Ciutadella Publicà Rudiments de la llengua llatina Maó 1761, diverses reedicions al segle XVIII, un mètode per a ensenyar gramàtica llatina en llengua vulgar

Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta labor pedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases reducidas a método fácil  1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Coret y Peris 1683-1760 o el Humanismo…

Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa, potser, de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i hi mantingué correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí, càtedres…