Resultats de la cerca

Vida i obra Es doctorà en dret el 1890 Formà part de la Lliga Catalana i d’Unió Catalana Fou redactor de La Veu de Catalunya 1891 i de La Renaixença 1896, on publicà crítica literària També publicà articles polítics en diversos periòdics catalans i obres com Jerarquia i descentralització 1891 i Resum sintètic de la història del catalanisme 1907 En l’àmbit de la historiografia edità diversos treballs com Les costums marítimes de Barcelona 1914, L’antic ordre judiciari observat en la cort dels cònsols de la mar de Barcelona 1917 o la revisió de la Història de Catalunya d’Aulèstia 1922, L’…

Vida i obra Dominicà 1578 i cronista de la Corona d’Aragó 1615 Publicà, entre altres obres, una Historia de la provincia de Aragón de la orden de predicadores Barcelona 1599 ed facs 1999, el primer volum dels Anales del Reino de Valencia València 1613 i nombroses biografies, com ara la de Vicent Ferrer Barcelona 1600 i 1611 Destaca la seva Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona Barcelona 1603 ed facs 1994, on aporta molts documents inèdits arriba fins el 1603, però des de Ramon Berenguer IV 1162 es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa referència a Ramon de…

Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual…

Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors, i els fidels…

Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret Intervingué en diversos debats lingüístics, participà en la fundació de La Jove Catalunya i fou membre, entre altres entitats, de l’ABLB des del 1876 i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques des del 1877, president entre el 1884 i el 1885 Participà en el Primer Congrés Catalanista i s’adscriví a la Lliga de Catalunya, en què ocupà diversos càrrecs, i a la Unió Catalanista Entre altres certàmens, en els Jocs…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou ennoblit…

Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…