Resultats de la cerca

Collaborà a L’Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Mayet És autor de nombrosos reculls poètics, entre els quals cal esmentar Primera volada 1893, Vidamor 1905, El llibre dels petons 1909 i Florida d’estels 1927 Escriví nombrosos sainets i peces curtes per al teatre, alguns dels quals en collaboració amb Santiago Rusiñol, i es destacà sobretot per les obres d’exaltació patriòtica, com Jordi Erín 1906, Els segadors de Polònia 1912, Sota el cel de la Pàtria 1916, El drap sagrat 1920 i Els esclaus de la terra 1933

Fou deixeble de Salvador Bover i autor de nombrosos treballs sobre Ramon Llull, de reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, de la primera Història del lullisme 1925

Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas…

Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Actuà en el camp social de caràcter catòlic Com a poeta, participà en nombrosos jocs florals d’arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic 1904 La collecció “Lectura Popular” en recollí també un volum de Poesies 1919 Així mateix, és autor del drama La vinguda del Messies 1911

Ha publicat el llibre de poesia Malbé 1999, premi Joan Alcover 1998 Escrita en el dialecte de Tortosa, la seva poesia entronca amb la poesia popular a causa dels seus efectes sonors i la seva càrrega irònica Ha reivindicat l’oralitat de la poesia des dels seus nombrosos recitals i performances

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 S’incorporà a La Jove Catalunya 1871, contribuí a la teoria del catalanisme amb La formació de la nacionalitat catalana 1896 i amb nombrosos articles especialment a “Lo Gironès”, que dirigí, i s’implicà en l’acció política a través de la Unió Catalanista i del Centre Catalanista de Girona, que fundà el 1894 Són de destacar els seus estudis històrics, arqueològics i numismàtics, plantejats amb rigor documental en llibres com Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporion 1879, Geografia general…

Fou conegut com a Tambor Pagès sense estudis, no arribà mai a saber escriure, però sí a llegir Compongué moltíssimes gloses de tot tipus i mantingué nombrosos duels poètics amb altres glosadors mallorquins, sobretot amb el seu amic Pau Noguera Ripoll, Cerol Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Llicenciat en dret, collaborà a “El Universo”, de Madrid Fou alcalde de Borriana Amb Estanislau ↑ Alberola , publicà un abundós Refraner valencià 1928 És autor de nombrosos poemes, apareguts en revistes valencianes i recopilats sota el títol Poesies 1928 Fou mestre en gai saber de Lo Rat Penat Publicà dues obres teatrals A la terra 1925 i Parigual 1927

Llicenciada en filologia catalana i doctora en literatura comparada, és auto-ra d’un estudi crític sobre La plaça del diamant 1994, d’un manual de literatura comparada conjuntament amb MJ Vega, 1998 i de nombrosos articles sobre teoria de la literatura, literatura comparada i teoria de la traducció El 1998 publicà la novella Alguna cosa més que tu