Resultats de la cerca

Enginyer forestal de professió, ha publicat l’obra poètica Pou de tardor 1991, premi Amadeu Oller, Sóc boig premi Gabriel Ferrater, 1992, dins Plou i fa sol , 1993, Nits d’encens 1992, premi Vila de Martorell, Cor de metall 1995, Invisibles 1996, Les hores salvades 2001, premi López-Picó 2000, A la llum de les ombres 2001, premi Grandalla, Andorra 2000, Sauló 2006, premi Maria-Mercè Marçal, 120 Dracmes 2006, premi Miquel Àngel Riera 2005, Crònica des de la banyera 2007, premi Mallorca de poesia 2006, A la llum de les ombres 2007, Estevanac 2008, premi de Poesia Joan…

Es llicencià en enginyeria química 1964 i en història 1973 i collaborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista El 1997 publicà la novella L’àngel de la segona mort premi Ciutat de Barcelona, primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres , obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona i Badalona El segon volum de la trilogia…

Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996  1998,  Solatge de sols 1999, Maregassa 2002…

La seva trajectòria literària s’ha centrat en la narrativa És autor dels reculls de relats Els habitants de la tragèdia 1986 i Els penitents 1991, entre d’altres També ha publicat novelles com ara El perseguidor d’ombres 1993, premi Joanot Martorell de Gandia 1992 i El laberint de les tres corones 1993, destinada a un públic juvenil

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989…

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts , de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

Llicenciada en filologia catalana, publicà les novelles eròtiques Amorrada al piló , que assolí un gran ressò 1986, amb versió cinematogràfica de T Verdaguer, sota el títol de L’escot i Sauna 1987, duta al cinema per A Martín, a més de No siguis cruel 1997, Dones enamorades 1998 i La promesa 1999 També ha escrit la narració breu La teva noia 1992 i els guions de ràdio Pollastre al forn i La vida rosa , i els televisius, entre d’altres, El cor robat , Sitges , Laberint d’ombres i El cor de la ciutat

Vida i obra Ha publicat les obres poètiques Cants d’Arjau 1986 i Monstres 2005 —premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 2004, i premi de la Crítica, poesia catalana 2006—, una recopilació de poemes on els monstres del títol són metàfores de temes que la societat vol amagar de fet, el llibre forma part d’una trilogia que el poeta va tardar divuit anys a culminar Completen l’obra, La biblioteca secreta , en què recull testimonis del passat i vol respondre qüestions com la lluita contra l’oblit, la vida plena i el nihilisme, i L’estació de les ombres , publicats tots dos el 2004 Amb…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre és una estilització de l’experiència poètica a través del motiu del viatge travat per la tradició stilnovista i petrarquesca Sobre el fons biogràfic d’un jo que explora en l’hivern el seu dolor i la seva experiència de la mort, se’ns explica la transformació de la paraula en oblit i ombra De manera que el sentiment s’ordena a partir del model de Dant a la Vita nuova el viatger que arriba d’un camí apartat, perdut en les ombres, experimenta el fred de l’hivern, o el glaç del llenguatge No és, però, un cant de joventut, sinó un plany, un text…

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la…