Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…

Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el…

Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Notari, el 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al segle XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del segle XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

Vida i obra El 1619 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Fou autor de diverses comèdies en castellà de tema històric i hagiogràfic, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 Escriví nombrosos entremesos i obretes de tradició cortesana que li reportaren una fama notable i que foren recollides a Ramillete gracioso València 1643 Publicà també tres colleccions de poesies jocoses La cosquilla del gusto València 1629, El bureo de las Musas del Turia València 1631 i El tropezón de la risa…

Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull  amb notícies fins el 1705

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…

Participà en el certamen celebrat a la seu de València en honor a la Immaculada Concepció 1622 amb diverses poesies en català, i en el de la Universitat 1623, amb composicions en castellà Del primer destaquen quatre dècimes sota el títol  Polida rosa que olor Les seves obres foren incloses en els llibres de festes dels respectius certàmens 1623 i 1626

Es conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar a la qual respongué també Ausiàs Marc, una cançó d’amor De vui demà se’n va lo temps i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Pagès, A 1914 Les obres d’Ausiàs March Vol II Barcelona, IEC