Resultats de la cerca

Se n’ha conservat una tençó amb Gabriel Ferrus , on aquest darrer defensa els plets com a solució de les qüestions personals i on Maçanet propugna les lluites de bandositats, i una dansa, poema amorós i optimista en la línia de la poesia trobadoresca

Es llicencià en dret i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Publicà El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra, i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976

Notari, batlle del Call i escrivà de la Inquisició Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en part en el “Diario Constitucional” 1822 i el “Diario Balear” 1826 Deixà inèdits, entre altres treballs, un Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca de l’any 1749 al 1828, on inclou dades personals, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica , i dos volums de poesies satíriques

Membre de l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat en cap de València en 1522-23 Escriví una Breu relació de la Germania de València , la més extensa de les cròniques contemporànies als fets, que fou utilitzada per cronistes valencians posteriors S’ha conservat en tres manuscrits i ha estat editada diverses vegades al s XX Escrita en un estil viu i directe, incorpora detalls personals i és especialment important pel relat minuciós dels primers moments de la revolta i la seva difusió

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

Vida i obra Entre el 1660 i el 1677 fou rector de la parròquia de Vilallonga dels Monts En els registres parroquials inserí unes notes personals, en català, sobre l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà 1660 i d’altres apunts, escrits en una llengua viva, on parla de les lluites polítiques i del canvi d’administració observat al Rosselló, l’endemà de la seva annexió a França, pel tractat dels Pirineus 1659 El text fou editat per mossèn Emmanuel Coste en 1919-20 Bibliografia Coste, E 1919-1920 Vegeu bibliografia

Clergue, és autor d’un Llibre de censals de la reverent comunitat de preveres de Santa Maria de Coplliure ab altres diferents curiositats 1676, en el qual, a més dels apunts de tipus eclesiàstic, hi ha incloses notes personals sobre l’organització de la vila, la vinguda de Felip V a Perpinyà i la construcció de l’església de Cotlliure, interessants per a conèixer la vida civil rossellonesa fins al principi del s XVIII L’obra fou transcrita per l’historiador Eugeni Cortade a la revista perpinyanenca “CERCA” 1963

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

Iniciat en la carrera periodística, collaborà a El Matí  i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’altres i…