Resultats de la cerca

Doctorat 1951 en filologia romànica amb una tesi sobre les fonts del Polifemo de Góngora premi Menéndez y Pelayo, fou professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona del 1947 al 1975 el 1960 i el 1961 ho fou de la de Wisconsin, als EUA, catedràtic 1975-88 i emèrit 1989-95 Interessat en l’anàlisi de fonts literàries, publicà nombrosos estudis sobre el Siglo de Oro —com els dedicats a Góngora 1952 i 1957, als preceptistes 1953 o a Erasmo y Cervantes 1949— Leopoldo Alas —1987, 1989 i Nueva lectura de “La Regenta” de Clarín 2001—, la literatura castellana contemporània — Novela…

Fou un dels fundadors, a Burgos, l’any 1937, de la revista Destino , que traslladà a Barcelona el 1939 i que tanta influència tingué, superats els seus primers principis ideològics, en la societat catalana de postguerra, i de la qual fou gerent fins el 1975 L’any 1942 cofundà, amb Joan Teixidor i Ignasi Agustí , l’editorial Destino , que ajudà a renovar la narrativa castellana de postguerra i on ocupà el càrrec d’editor fins l’any 1989 Amb la collecció “El Dofí” l’editorial inicià, l’any 1946, les edicions en català Fou gran amic i l’editor de l’obra completa de…

Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Publicà El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra, i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976

Promotor cultural a Vilafranca i a la comarca a la postguerra, publicà reculls poètics de to postsimbolista i popularista Poesies 1953, Crit 1962, Bestiari 1983, Del meu terrer 1985 i Palma, gralla, dansa, crit 1992 Pòstumament hom publicà Antologia poètica 2004 És també autor d’estudis d’història i folklore locals i comarcals

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Vida i obra Fill de l’autor  Pere Capellà , des del 1968 collabora en diversos mitjans de comunicació, com ara  Última Hora   Diari de Balears , del consell editorial del qual fou membre  Avui   Diario de Mallorca   Oriflama   Empresario Balear o El Temps , del qual fou responsable a Mallorca També ha estat membre del consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca , publicada entre el 1988 i el 2005 El 1968 publicà alguns poemes del recull La Terra Nostra a la revista Lluc  La seva actitud compromesa i l’estètica predominantment realista de la seva obra l’han definit, segons la…

Estudià d’infermera, de llevadora i de practicant La seva novella autobiogràfica Nit de reis 1966 recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra Com neixen els catalans 1972 és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració El 1994 hom recollí la seva obra poètica en el llibre Antologia

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris  Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000,  La poesia catalana del segle XX  2007…