Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Esteve Canal
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Signava amb els pseudònims d’ Esteve Fi i d’ Estevenot Escriptor popular, publicà poemes, contes i monòlegs a les revistes rosselloneses, en particular al “Journal Illustré des Pyrénées-Orientales“ i a “La Veu del Canigó” Animà també grups folklòrics
Pius de Fluvià i Borràs
Teatre
Autor teatral.
Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
Emmanuel Alfonso
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Es llicencià en dret Publicà poesies i proses poètiques a “Joventut”, “Pèl & Ploma” i El Poble Català sota els pseudònims Marcel Mata i Carles Arro i Arro Els seus textos de caràcter decadentista mostren l’admiració pels poetes italians Gabriele D’Annunzio i Giosuè Carducci Fou director de la revista “Auba” 1901-02
Ramon Blasi i Rabassa
Literatura catalana
Escriptor.
Fou collaborador d’ En Patufet , i des del 1968 ho fou de Patufet , la represa de l’antiga capçalera, on signava amb els pseudònims de Guerau i R Bir És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties 1935 i de novelles roses de la Biblioteca Gentil
,
Carmen Dore
Literatura catalana
Poeta.
Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller,Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc
Josep Nogué i Roca
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou metge homeòpata i publicà diversos estudis d’aquesta especialitat Utilitzà els pseudònims Josep M d’Ausona i Lluís Nogué Publicà i estrenà amb èxit alguna obra en llengua castellana el drama Los desheredados , 1901, i en llengua catalana, com ara la comèdia Un marit modelo, o el pa de casa 1902, i els drames Els argonautes 1897, Deliri de grandesa 1897 i Àngela 1898
Arístides Mestres i Oñós
Literatura
Escriptor.
Germà d’ Apelles Mestres Publicà en català Qüentos de joventut 1875 i amb els pseudònims de Martí-Ricart i Martín Ricart , respectivament, el recull costumista Poemes, fàbules, qüentos, novelas Quadros de l’escola catalana realista en català modern 1880 i diverses novelles en castellà Los tiradores de Alert-Ville , 1880 Historia de unos emigrantes , 1880 Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , on signà Miquelet M articles de costums, i a La Vanguardia
,
Antoni Feliu i Codina

Antoni Feliu i Codina
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i polític.
Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina 1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper 1865, L’Embustero 1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català 1879 i El Diluvio 1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue
,
Andreu Parera i Morey
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà amb composicions poètiques de caràcter satíric, moralitzant i conservador a La Roqueta , La Ignorància , La Aurora i altres revistes, publicades sota diversos pseudònims Ferostes , Andreu de la Neu , Claret Estrenà amb èxit peces líriques, de primer musicades per ell mateix Pau de la Pau 1894, Petardos i microbis 1896, Es cant de s’òliba 1902, La flor del bosc 1933, etc Després, amb música d’Antoni M Cervera, estrenà Luz negra 1932, que havia estat premiada el 1902 al concurs convocat per a la inauguració del Teatre Líric de Palma, i Miss X 1933 Deixà inèdites les…
,
Joan Perelló i Ortega
Economia
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i empresari teatral.
Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català 1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873, Diners o la vida 1873, La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina