Resultats de la cerca

Residí uns quants anys a Amèrica Publicà els volums de narracions Raïmet de pastor 1949 i Els pells roges 1954 i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué 1962

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La…

Publicà a Manresa el conte «de la muntanya» La font de l’amargura ~ 1862 i el 1881, a “La Tramuntana”, una sèrie de quadres costumistes sota el títol de Lo camp i la ciutat Collaborà a la “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí” amb textos de contingut catalanista És autor també d’una novella, De Catalunya a París Memòries d’un emigrat 1892, també a Manresa, ambientada en els temps de la primera guerra Carlina

Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol

Adoptà el pseudònim de M Riusec Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc ↑ Guibernau Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera 1897 Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre entre d’altres, Lo metge i lo curandero , 1890, i Vermout matrimonial , 1901 Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i comentaris…

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros…

Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la  Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca  1917-19 i al Quadern Mensual  de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol…

Collaborà en diverses revistes literàries o humorístiques La Renaixença , “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí”, “Lo Nunci”, “La Tomasa”, “La Bandera Catalana”, entre d’altres i escriví preferentment poesia lírica, però destacà sobretot en el gènere humorístic amb les paròdies que feu de poemes d’altres autors, com Frederic Soler i Francesc Pelai Briz A partir del 1875 participà als Jocs Florals de Barcelona, on guanyà diversos accèssits i la viola d’or amb el poema L’arbre sec 1876 Publicà el recull poètic Entre terra i cel 1887 i posteriorment el que li feu “Lectura Popular”…

Collaborà a L’Aureneta , L’Atlàntida , Quatre Gats , La Nación  i La Renaixença , on publicà narracions i quadres de costums Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes s d la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor 1903, i la novella Cartes que no lliguen 1895, Lo nebot de D Pere 1894 i Lo gorg de les ànimes 1898 En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora 1900 i El dinar de bodes 1904 comèdies com Don Tranquil 1898 i La gent d’ordre 1901, i peces de teatre líric com Barcelona al dia 1904 Adaptà algun vodevil…