Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Esteve Bonet i Perelló
Literatura catalana
Poeta.
Jurista i polític d’ideologia liberal i constitucionalista, collaborà en l’“Aurora Patriótica Mallorquina” 1812-13 Durant la reacció absolutista del 1824 fou detingut i empresonat al castell de Bellver Durant la reclusió compongué una primera versió del cant en vers La fuga de las musas Escriví poesies en llatí, castellà i català, inèdites
Marià Llorente
Literatura catalana
Assagista.
Era jesuïta 1766 L’any 1767 s’exilià a Itàlia, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804 Traduí a l’italià el Viaje fuera de España d’Antoni Ponç, i, entre altres obres impreses i inèdites, publicà Storia d’un filosofo desingannato Venècia 1815, en forma epistolar, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa
Vicent Clèrigues
Literatura catalana
Poeta, col·loquier i periodista.
Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies religioses dedicades a…
La Ben Plantada
Literatura catalana
Novel·la d’Eugeni d’Ors, signada amb el pseudònim Xènius i publicada el 1911, primer —entre el 23 d’agost i el 5 d’octubre— a la secció Glosari de La Veu de Catalunya i després en volum independent.
És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició Enceta un model de novella que acabà caracteritzant la producció narrativa de l’autor, més que no pas la del Noucentisme Al llarg d’una divisió clàssica en tres parts i trenta gloses ambientades en una colònia estiuenca de la costa catalana, l’autor va caracteritzant el…
,
Miquel Ferrer i Bauçà
Literatura
Periodisme
Religiós, periodista, poeta i libel·lista.
Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia lulliana 1795-1816 Es destacà durant la guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’ Aurora Patriótica Mallorquina , que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica Edità el periòdic Diari de Buja 1812-13, que el convertí en personatge popular També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la impressió d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver El 1835…
,
Horacianes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Costa i Llobera publicat l’any 1906.
Desenvolupament enciclopèdic Escrits entre el 1904 i el 1906,excepte “A Horaci” 1879 i “Calma”, que és la traducció d’una de les odes d’Horaci El volum exemplifica la formulació d’una ideologia a través de la selecció i la interpretació d’uns referents culturals determinats, amb els quals es configura un sistema de valors morals, estètics i socials Amb voluntat preceptiva i esforç pedagògic en favor de les noves generacions, el poeta vertebra el seu sistema de valors entorn al classicisme Amb aquest terme es remet a l’esperit inherent a tots els pobles mediterranis, en oposició als països del…
Passeig d’aniversari
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Vinyoli.
Desenvolupament enciclopèdic Respon al valor salvífic i terapèutic que l’autor dona a la poesia, en actuar com a catarsi dels seus dimonis personals Reprèn, amb altres plantejaments, Domini màgic Dividit en tres poemes llargs —estructurats respectivament en tres, cinc i vuit poemes— , inicia la primera part —”Vespre a la cafeteria”— ratificant l’absurd de l’univers i el buit absolut rere la mort a partir d’imatges sorprenents i en alguns casos sinistres La segona part, “Sense mans”, introdueix la metapoesia en descobrir el valor evocador dels mots, que, més enllà de la designació dels…
Josep Maria Bonilla i Martínez
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Història
Literatura
Periodisme
Escriptor, polític, pintor i gravador; periodista en català.
Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…
,
Conxa
Literatura catalana
Protagonista de Pedra de tartera, novel·la de Maria Barbal.
La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen, després gràcies…
Francesc Pi i Margall
Literatura catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 hi estudià dret a la Universitat i es relacionà amb elements romàntics, especialment a través de la Societat Filomàtica Es doctorà a Madrid 1847, on s’establí Allí ingressà al Partit Democràtic el 1849 i desenvolupà la seva llarga carrera política, intensa a partir del 1854, a través de l’acció com a dirigent i punt de referència del republicanisme federal, diputat en diverses legislatures, ministre i president de la Primera República i de la doctrina exposada en publicacions periòdiques “La…