Resultats de la cerca

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina

Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda

Estudià art dramàtic i s’ha professionalitzat com a director, realitzador i guionista Ha publicat les peces teatrals El dret al revés 1979, Deixeu-me ser mariner 1982, Sarsuela de malves 1983, Manric Delclòs 1992, premi Born de teatre 1991, Exclòs 1994 i Comèdies de corral 1995 Entre les seves novelles destaquen Fe de rates 1984 i Desitja’m sort, Madeleine 1985 Ha escrit, també, guions de ficció per a la televisió

Feu els estudis elementals i es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de sant Vicent, com ara Milacres del loco i del baldat 1857, La cega, mut, perlàtic i baldat 1878, El mut de Normandia 1888 i La mort de sant Vicent , «milacre en música», i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i de les festes de sant Vicent

Farmacèutic i advocat Membre fundador i director de l’Agrupació Artística de Manacor, fou un estudiós destacat de la història del teatre a Manacor Com a autor teatral, va escriure, entre altres obres, la sarsuela Amor de muñecos 1931 —amb música de Bartomeu Gayà i escrita conjuntament amb Sebastià Rubí—, comèdies com Un arracés del camí 1935, Fang 1947, Ai, mon pare 1952 i La Santa Humildad 1962, o sainets com En banyeta verda 1935, entre d’altres

És el principal representant valencià de la prosa barroca de ficció en castellà amb Gustos y disgustos del lentiscar de Cartagena València 1689, una de les darreres novelles curtes del barroc, que conté prosa, poesia i una mena de sarsuela representable També escriví la comèdia El mejor pastor descalzo San Pascual Bailón València 1691 Participà amb tres poemes al certamen en honor de Carles II del 1669 i en publicà sis a Sacro monte Parnaso de las Musas Católicas de España València 1687, entre d’altres

Feu estudis de filosofia i lletres i fou directiu de la Caixa d’Estalvis de Barcelona Presidí La Jove Catalunya 1871 i participà assíduament als certàmens literaris de les principals poblacions catalanes Als Jocs Florals de Barcelona guanyà un premi extraordinari 1867, amb la poesia A la immortal Girona , i dos accèssits 1870 i 1883 Collaborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a La Renaixença , el Calendari Català i “Lo Gai Saber”, entre altres publicacions Escriví el text de la sarsuela La fiesta de aldea

Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nugolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 Collaborà també a la premsa amb articles i poesies, i escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer , a més de la sarsuela La clavariesa

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració…