Resultats de la cerca

Se’n coneix una tençó plena de malvolença amb Gabriel ↑ Ferrús , Seny’En Ferruç, vos qui tenit procura , on defensa les dames distingides de la ciutat de Palma Entre el 1426 i el 1438 és documentada la seva activitat com a pintor de retaules de l’illa

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Possiblement pertanyia a la família dels comtes de Cardona És autor de dos poemes amorosos, Amant amor, d’amor suy ben amats i Lo vostre sguart ences l’autrir greu flama , en què descriu els turments de la passió amorosa que pateix per una dama desconeguda El 1450 intervingué com a jutge en una tençó entre Joan Fogassot i Francí Joan Poculull

Vida i obra Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere, referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició intitulada Arbre molt sant, en qual ha bé granat , en què el tema de la croada a Constantinoble és sobreentès en les llaors de la creu El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, arbitrada per Ramon de Cardona i Lleonard de Sors, sobre el dilema de perdre la dama estimada o bé un amic També se’l considera autor del poema No sap ques fa sinó cell qui Déu prega , tradicionalment atribuït a Lleonard de Sors Bibliografia Bourland, CB 1909 Ferrando…

Vida i obra Tan sols se’n conserva, al↑ Cançoner Vega-Aguiló , una octava decasillàbica amb bioc tetrasíllab, escrita com a resposta a una cobla enviada per Jaume Bonet a ell mateix i a un desconegut A de Muntanyans, que hi correspongué amb una altra cobla del mateix estrofisme Se’l coneix també per la seva frustrada intervenció com a jutge literari, en ser nomenat veguer de Tàrrega el 1416, en un debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Massanet Tençó moguda per en Gabriel Ferruç an Garau de Massanet Això permet datar el poema, i suposar l’existència d’un possible cercle poètic format…

Vida i obra Juntament amb altres poetes catalans, com ara Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Ycart i Guillem de Masdovelles, participà en les justes de Tolosa del 1386 amb una «Tençò feta entre Jachme Rovira e Bernat de Mallorques», Senyer Bernatz, dues puncelhas say Es tracta d’un debat on es planteja un problema amorós concret un donzell estima una donzella que no li fa cas, mentre que una altra, de mèrits iguals, l’estima cordialment i a ell li és indiferent Els poetes han d’intentar argumentar de quina de les dues dames el donzell ha de ser servidor Jaume Rovira defensa la primera,…

Vida i obra Visqué amb tota probabilitat sota el regnat d’Alfons el Magnànim i de Joan II, i es relacionà amb poetes d’aquestes corts Francesc Ferrer li adreçà una cobla “devinadora”, Huyt letras són e la meytat vocals , on el poeta, en forma de xarada, proposa el nom de la dama, i a la qual Valterra respongué amb la composició Les letres huyt, pertidas per eguals , on exposa la solució de l’enigma, és a dir, que el nom de la dama és Caterina Amb Francesc Ferrer també mantingué un joc partit, Una tençó vul ab vos tançonar , on Valterra defensa l’actitud de l’amant que castiga de paraula la…

Vida i obra Autor d’una interessant cançó transmesa en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló BC, ms 7 i 8, copiat al primer terç del s XV El poema Cercats d’uymai, jan siats belha y pros combina amb gràcia i encert trets temàtics i estilístics propis del gènere trobadoresc del comiat i del maldit, que més tard conrearan, tot i que amb menys elegància, altres poetes catalans abans d’Ausiàs Marc Se sap que es devia tractar d’un text musicat, perquè, ja entrat el s XV, la seva melodia fou reutilitzada en un càntic de la↑ Festa d’Elx Això, i la citació de la primera cobla del poema en Lo…

Vida i obra Actiu al primer terç del s XV, apareix documentat dues vegades l’any 1424 fou contractat per a predicar la Quaresma a Cervera, i el 1434 el rei Alfons li escriví una carta des d’Agrigento recomanant-li un seu cambrer En el primer document s’especifica que fra Joan Basset pertanyia a l’orde de Santa Anna, originàriament la casa del Sant Sepulcre de Jerusalem La seva obra, integrada per vint-i-un poemes vint dels quals es conserven com a testimoni únic al ↑ Cançoner Vega Aguiló , s’inscriu estilísticament en la tradició posttrobadoresca de l’amor cortès, seguint en gran manera els…