Resultats de la cerca

Es donà a conèixer en el món de la literatura per a joves l’any 1977 amb Ai, Filomena, Filomena i altres contes premi Crítica Serra d’Or 1978, al qual seguiren un gran nombre de títols com ara El tigre de Mary Plexiglàs 1987, premi de la Generalitat de Catalunya de literatura juvenil 1988, Quin dia més gggrrr 1988, amb illustracions de Marta Balaguer, Iris , sèrie de set llibres publicada el 1991 premi Critici in Erba de Bolonya, Itàlia, 1992 i Una d’indis 2002 Guionista de televisió, inventà el primer programa en català de televisió per a nens, Terra d’escudella 1977-80, al qual seguiren d’…

Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…

Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…

Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…

Vida i obra Inicià la seva activitat periodística durant els anys vint a Scriptorium , publicació cultural ripollesa inspirada en el catalanisme conservador Amb el mateix editor publicà Oasi 1930, el seu únic llibre de poesia Treballà a El Matí  i La Nau , fou sotsdirector de Flama  i director de L’Avant , publicacions vinculades a la Federació de Joves Cristians, i director del diari Catalònia  de Tarragona 1935-36 En aquest context va donar a la llum l’allegat L’anticrist a les escoles 1934 Després de la guerra de 1936-39 va publicar Diario de diarios 1951, una biografia de Crist en forma…

Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de  La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès  i  El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya  de Barcelona Publicà els reculls poètics  Ramell de violes 1879 i  Balades 1881, i el poema històric  Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista

Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la…