Resultats de la cerca

Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars

La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…

Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques…

L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del  Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis  Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…

Construïda en vuit capítols, és una reflexió sobre la condició humana des de la indagació en les arrels del passat del narrador per trobar les claus de l’entitat familiar Amb un joc constant de dualitats, l’escriptor es projecta en alguns dels personatges i en especial en el protagonista, punt de vista narratiu del relat que inclou els altres relats, que té el nom de l’autor i el seu mateix ofici i ha escrit les seves obres La novella arrenca de l’etnocentrisme mallorquí exposat a Les Illes encantades , de la concepció cíclica de la naturalesa o mite de l’etern retorn expressat a Els dies…

En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’ecumenisme i plantejaments que ratllen l’…

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera Coincidint amb la publicació del Glosari , de Xènius, i Horacianes , de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el Modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals El volum inicia el període de major militància poètica de l’autor dins del moviment noucentista i l’exemplifica a la perfecció, tant pel que fa a la clarificació…

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…