Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’…

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic Collaborà en la premsa comarcal i barcelonina Fou corrector de La Veu de Catalunya Publicà els poemes Fruits tardans 1925, la novella De mort a vida 1931, les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional

Procedent d’una família modesta i orfe des de catorze anys, treballà d’impressor i feu la carrera de medicina Fou collaborador de l’anuari de Lo Rat Penat i, entre les seves obres teatrals en català, destaquen Honor valencià 1887, Teranyines en els ulls 1887, estr 1874 i Parents de la dona

Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982, premi Ausiàs March 1981 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1971 Ha publicat el drama Vençut per la ironia 1959 i La pluja mor a les teulades 1969

Signa amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda Autor de literatura juvenil La seva primera obra data dels primers anys vuitanta, Hem nedat a l’estany amb lluna plena 1981, on crea l’espai imaginari de Dòsia, enmig del Pirineu, espai de fàcil accés però de difícil sortida Posterioment ha publicat Potser aquesta nit a Cala Roja 1983, Viatge a l’interior d’un gra d’arena 1988 i Uns ulls plens de mar 1994 També s’ha dedicat a tasques de traducció

Ha conreat principalment la literatura adreçada al públic infantil, amb obres com El llop i la cogullada 1988, Contes de Riu-rau 1988, L’engruna de cristall 1992, premi Carmesina 1991, El talismà del temps 1994, premi Samaruc 1995, Collidors de neu 1995, premi Mediterráneo 1994, Tres titelles embruixades 2000, Els ulls de la Nereida 2000, Una llar en el món 2001 i La llegenda de les aus daurades 2001, entre d’altres Ha participat en diverses publicacions periòdiques i publicà una narració en el volum collectiu Nou narradors de la Marina Alta 1990

Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998

Deixeble de Ramon Martí i Alsina i influït per Joaquim Vayreda, tingué una gran acceptació al seu temps La seva gran vocació fou, però, el teatre Feu d’actor i el 1870 ja havia publicat l’obreta Torbonada , però no fou fins a l’estrena del drama Passions funestes 1898, escrit amb Conrad Roure, que inicià una intensa carrera teatral Publicà comèdies costumistes, com Lluny dels ulls, a prop del cor 1898, Un terròs de sucre 1898 o Por 1901, i els drames Qui sap i Valor 1907 Publicà l’autobiografia El murciélago Memorias de una patum 1913 i escriví i illustrà uns àlbums satírics…