Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Antoni Viver
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes…
,
Francesc Diago
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal…
, ,
Pere Prat i Ubach
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant i escriptor.
Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961
,
Isidre Vilaró i Codina
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies
,
Climent Forner i Escobet
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952 i exercí el seu ministeri fins al 2024 Fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris…
,