Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975

Respon a l’arquetipus de personatge de les novelles modernistes tardanes de to autobiogràfic És un home ple de bondat, amb tendència a l’automarginació, inclinat a la contemplació i a la vida ociosa L’art és el seu mitjà de redempció social, en intentar transferir als altres, primer amb la pintura i més tard amb la literatura, l’embadaliment i el gaudi personals Esdevé finalment un home dividit entre la subjecció a feines degradants a què l’obliga la necessitat i l’aspiració a l’ideal artístic pur, independent i generós Identifica art amb sinceritat, fins el punt de sacrificar a la puresa de…

Mestre de vocació i periodista de professió, ha alternat el vers i la narrativa en la seva evolució Es donà a conèixer amb el llibre de versos Claus de retorn 1986, al qual seguí Llibre de família 1998, XVI premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs Marc 1996 i Ravals de l’alegria 2005, premi Ausiàs Marc Com a novellista, ha publicat la novella de caràcter juvenil La lluna de Taa 1997, L’enigma de sir Robert McLean 2000 i Nòmina de dubtes 2002, premi Ulisses de narrativa 2001

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta  i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del…

De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà  TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya…

Vida i obra Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre la guerra i la revolució de 1936-39 El teatre català en temps de guerra i revolució 1936-1939 1999, Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario Cataluña 1936-1939 2002, Teatre, guerra i revolució Barcelona, 1936-1939 2005, premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats 2006 i Teatre de guerra i revolució 1936-1939 Antologia de peces curtes 2005 És autor també de les biografies Margarida Xirgu Una vocació indomable 2002, Maria Àngels Anglada Passió per la memòria 2003…

Llicenciada en filosofia i lletres i dedicada professionalment a la docència Escriptora de vocació tardana, no es donà a conèixer fins que tenia cinquanta anys amb els poemes aplegats a Vint-i-cinc sonets i un dia 1978 La seva trajectòria continuà amb la novella Trena de cendra 1984 i el poemari Amat i Amic 1985, tots dos títols centrats en el dolor d’absència per la mort del seu marit La seva obra poètica continuà a Pràctica de la vida 1993 i Interiors 1997, i fou recollida a Poesia completa 2005 Pel que fa a l’obra narrativa, els seus dos darrers llibres foren de narrativa…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan Sardà i Lloret, la seva autèntica vocació fou la literatura Amic de Joan Maragall, es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat…