Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i també a Roma, Sicília i París, ciutat on es doctorà en teologia i on impartí classes a la universitat El 1574 tornà a la Península Ibèrica i visqué la resta de la seva vida a la casa dels jesuïtes a Toledo Els seus escrits sobre música es troben en De rege et regis institutione i en el Tratado contra los juegos públicos , obra originàriament publicada a Colònia el 1609 amb el títol De spectaculis En la primera d’aquestes obres parla del paper de la música en l’educació dels membres de la família reial, a la qual assigna una funció d’elevació de…

Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de FJ Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic en la Masurca , opus 17, núm 4, de F Chopin la indicació ten apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo , en el marc d’una interpretació rubato En Sursum corda de F Liszt…

Aquest terme, present sobretot en la segona meitat del segle XVIII i al principi del XIX, es pot donar, entre d’altres, en unes variacions L van Beethoven, Sis variacions , WoO 70, var 4, o en la part central d’una forma ternària J Haydn, Sonata per a piano , Hob XVI32, minuet Tanmateix, un canvi cap a una tonalitat menor no sempre és acompanyat del terme minore Beethoven, 15 Variacions , opus 35, var VI

Aquest terme, present sobretot en la segona meitat del segle XVIII i principi del XIX, es pot trobar, entre d’altres, en unes variacions WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Allegro 4a variació o en la secció central d’una forma tripartida L van Beethoven Simfonia núm 3 , opus 55, II compàs 69 Tanmateix, un canvi cap al major no sempre va acompanyat del terme maggiore WA Mozart Quintet en do m, KV 406, Minuetto in Canone

Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 38 és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13 Procedent de l’Arxiu Capitular núm 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva, és un còdex que podríem considerar gairebé sense illustrar * Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera Consultat…

A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…

Crist Vista de conjunt de la imatge, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 922 ECSA-Rambol El Museu d’Art de Catalunya conserva, amb el núm 15 922 d’inventari, la imatge d’un crucifix de talla policromada, de 52 × 51 cm damunt una creu de 136 × 78 cm però actualment no és exposada al públic sinó retirada al magatzem Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, i és considerada com a obra del segle XIII Procedeix d’una parròquia d’Andorra, no determinada Per tal d’evitar de cometre errors atribuint autenticitat a detalls…

Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb l’absis del segle XII ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli urbà de l’Ametlla, envoltada per l’antic cementiri del poble al nord i l’est i amb l’antiga rectoria adossada al mur sud Mapa 34-15 390 Situació 31TCG535043 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història L’església de Sant Pere de l’Ametlla consta per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d’Amenla Cal esperar el segle XIII per a tenir…

Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…