Resultats de la cerca

També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…

Aquest moviment oscillant del raig d’aire genera la vibració inicial que produeix el so de l’instrument És indispensable, perquè el so s’estabilitzi, que l’aire interior del tub o cavitat de l’instrument entri en ressonància amb aquesta vibració inicial El cantell pot estar tallat de forma longitudinal en l’extrem superior del tub perpendicularment al seu eix, com a les flautes obliqües nay en una entalla més enfonsada del mateix extrem, com a les quenas americanes o bé en una finestra oberta en la part superior del tub, com a les flautes de bec, els flabiols, els tubs d’orgue i les flautes…

Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i ha aconseguit diversos premis Entre els seus directors han destacat E García Asensio, JM Cervera Collado, LA Garcia Navarro, P Sánchez Torrella, JM Cervera i Lloret i B Adam Ferrero Disposa d’una plantilla de 160 músics, que des del 1989 són dirigits pel mestre Henrie Adams La societat que integra aquesta agrupació també creà una orquestra, que dirigeix el mateix director de la banda

Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical

Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra…

Fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Herbert von Karajan Consta d’una Sala Magna amb cabuda per a 1 739 espectadors, un escenari de 800 m2 i les installacions per a acollir grans espectacles La seva acústica és de les millors del món També té una Sala Mozart, concebuda com a teatre, amb 331 seients Cinc sales més i diferents dependències li permeten acollir congressos i convencions, a més d’una escola de ballet És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears, i també de les temporades d’òpera i de ballet Actualment el dirigeix…

De ben petit entrà al Cor dels Petits Cantors de Ratisbona Estudià direcció d’orquestra amb H Swarowsky i el 1972 fou nomenat director general de música de Solingen, càrrec que deixà per exercir d’assistent a les òperes de Salzburg, Kiel i Darmstadt Entre el 1977 i el 1982 fou director general de música a Krefeld Mönchengladbach i aquest darrer any passà a ser director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Austríaca, a Viena, càrrec que exercí fins l’any 1987 Ha dirigit com a titular les òperes de París 1986-89 i de Leipzig 1990-92, i, des del 1997, dirigeix l’Òpera de…

Músic de formació fonamentalment autodidàctica, estudià guitarra i llaüt S’interessà fonamentalment per la música medieval El 1974 fundà l’Ensemble Guillaume de Machaut amb Jean Belliars És l’autor de la música del film d’Eric Rohmer Perceval le gallois 1978, amb motiu de la qual fundà l’Ensemble Perceval, que també dirigeix Aquesta formació té cinc membres permanents, als quals se n’afegeixen d’altres en determinades ocasions Durant molts anys el conjunt combinà la interpretació musical amb intervencions en el teatre, però a partir del 1984 es dedica exclusivament a la música Amb l’Ensemble…

Rebé la primera formació musical al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Posteriorment es perfeccionà amb Benet Casablancas, Josep Soler i Salvador Mas, que el formà com a director d’orquestra, mentre treballava la direcció coral amb diversos mestres, entre els quals destaquen Manuel Cabero, Pierre Cao, László Heltay i Eric Ericson Tot i que es dedica també a la composició i a la pedagogia, la seva tasca principal és la direcció coral Regularment ha estat al capdavant de diversos cors catalans, i de manera ocasional, d’alguna orquestra de cambra, com…