Resultats de la cerca

Debutà acompanyant la cantant Mammie Smith el 1919 El 1922 entrà a formar part de l’orquestra de Fletcher Henderson, on romangué fins el 1934, desenvolupant un estil que tingué una influència fonamental en els saxofonistes i músics de jazz en general De l’any 1934 al 1939 visqué a Europa, on tocà com a solista a moltes ciutats, acompanyat per grups locals La millor mostra d’aquesta època són els enregistraments que feu a París amb Django Reinhardt el 1937 El 1939, a Nova York, enregistrà la cançó Body and Soul , que tingué un gran èxit comercial i influí en altres músics, que valoraren el…

S’inicià en la música a treze anys tocant el clarinet El 1940 entrà en l’orquestra de Lionel Hampton, i el 1944 en la de Billy Eckstine, des d’on es projectà com un dels pioners del saxo tenor en l’estil bop Els primers anys de la dècada dels cinquanta treballà un altre cop a Los Angeles, sobretot amb el també saxo tenor Wardell Gray L’addicció als estupefaents, però, dificultà la seva carrera durant quasi tota la dècada Recuperat, visqué a Europa del 1962 al 1976, tocant com a solista acompanyat per músics com Kenny Drew i Tete Montoliu El 1986 fou l’actor principal del llargmetratge de…

D’adolescent treballà professionalment a Boston El 1927 s’installà a Nova York i entrà a l’orquestra de Duke Ellington com a intèrpret de saxo alt i clarinet Les orquestracions d’Ellington demanaven saxòfon baríton i Carney l’adoptà, creant un so i un estil per a aquest instrument ingrat i llavors molt poc desenvolupat Fou, doncs, el saxofonista baríton per excellència, i una de les veus indispensables del so de l’orquestra de Duke Ellington, on romangué fins el 1974, any de la mort d’ambdós

És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o William Walton,…

Feu el seu debut professional a Washington el 1928 El 1933 entrà a l’orquestra d’Earl Hines i del 1937 al 1943 formà part de l’orquestra de Jimmie Lunceford, de la qual fou un dels millors solistes Després participà en gires de Jazz at the Philharmonic i el 1952 s’incorporà als All Stars de Louis Armstrong, on romangué fins el 1964 Després d’un període de retir a Hawaii, tornà a actuar en festivals integrat en diverses formacions Durant la seva estança a l’orquestra de Lunceford, Young es donà a conèixer com un dels trombonistes més brillants i de millor nivell tècnic D’aquesta època…

Pertanyent a una família de músics, durant la seva infantesa començà a estudiar piano i trombó i d’adolescent tocà en diverses bandes locals El 1928 es traslladà a Nova York, on entrà en la banda de Ben Pollack i també actuà amb Louis Armstrong, amb qui enregistrà Knockin’a Jug 1929 Durant el període 1933-38 formà part de l’orquestra de Paul Whiteman i després, fins el 1946, actuà amb la seva pròpia big band , amb la qual gravà Wolverine Blues 1940 Del 1946 al 1951 fou membre del conjunt All Stars, de Louis Armstrong Un cop abandonat el grup, seguí treballant, en solitari o bé al capdavant d’…

Començà a tocar quan tenia onze anys i al cap de poc temps debutà a Nova Orleans El 1911 formà una orquestra en la qual tocaren els millors músics de la ciutat, entre ells King Oliver i Louis Armstrong L’any 1919 deixà Nova Orleans i anà a Los Angeles, on liderà diversos grups El 1925 arribà a Chicago, i els anys següents participà en algunes de les sessions de gravació més importants de l’època, amb King Oliver, Louis Armstrong i Jelly Roll Morton El 1930 s’establí de nou a Los Angeles, però el 1933 abandonà temporalment la música i treballà com a granger i com a funcionari de ferrocarrils…

Tocà en bandes locals de Colorado fins que entrà a la formació de Ben Pollack el 1928 Als anys trenta treballà de trombonista i arranjador amb Red Nichols i d’altres, fins que el 1937 formà la seva pròpia orquestra, que a partir del 1939 gaudí de gran popularitat, amb temes com Tuxedo Junction , In the Mood o Pennsylvania 6-5000 Durant la Segona Guerra Mundial, Miller es militaritzà i formà una orquestra que actuava per a les tropes aliades L’orquestra de Miller disposà d’arranjaments elaborats i funcionals que han restat als repertoris de les orquestres de ball

Començà estudiant piano, i a catorze anys s’inicià amb el trombó El seu primer contracte important fou amb Benny Carter gravant un solo a Love for Sale 1943 El 1945 formà part de l’orquestra de Count Basie, i durant els anys següents tocà en grups petits amb els millors músics de be-bop -el 1947 realitzà un enregistrament amb Charlie Parker- L’any 1951 treballà amb Oscar Pettiford i el 1954 formà un duo de trombons amb Kai Winding Al mateix temps començà a compondre obres llargues, com ara Perceptions 1961 Durant els anys seixanta combinà les activitats d’intèrpret i compositor Del 1970 al…