Resultats de la cerca

Vida Després de R Wagner i J Brahms, fou considerat el compositor alemany més important Fill d’un músic que tocava la trompa en l’Orquestra de la cort de Munic, a quatre anys començà a rebre lliçons de piano, i a vuit, de violí El 1875 inicià els estudis d’harmonia, teoria de la música i instrumentació Començà a compondre de molt jove i quan tenia setze anys estrenà a Munic el seu Quartet de corda , en la major Entre els primers músics que l’influenciaren hi ha R Schumann, J Brahms i R Wagner Altres peces instrumentals destacables de la primera joventut de Strauss són les dues simfonies, la…

Consisteixen en diferents tipus de modificacions, convencionals o lliures, dels elements melòdics, rítmics, harmònics o tímbrics essencials El terme abraça nombrosos i variats aspectes en els camps de la composició i de la interpretació tots ells, però, tenen com a tret comú i característic la contribució a l’enriquiment i el desenvolupament de les estructures musicals bàsiques Així, el concepte ornamentació fa referència als diferents tipus de dissonàncies, també anomenades notes estranyes, pertanyents al terreny del contrapunt i l’harmonia nota de pas, brodadura, retard, nota cambiata , i…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…

Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1  Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…

Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…

Vida Juntament amb Bedrich Smetana i Leoš Janácek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola…

Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…

Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fos empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de Giraud El 1883…

Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…

Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…