Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Marchetto da Padova
Música
Compositor i teòric italià.
Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts…
Johannes Tinctoris
Música
Teòric musical i compositor francoflamenc.
Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i cançons, en…
prima prattica/seconda prattica
Música
Expressions sorgides al voltant de la polèmica entre G. M. Artusi i C. Monteverdi sobre la composició musical al principi del segle XVII.
La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…
Giovanni Legrenzi
Música
Compositor i organista italià.
Vida Realitzà els seus estudis a Venècia amb Giovanni Rovetta i Carlo Pallavicino El 1645 fou organista a Santa Maria Maggiore a Bèrgam i el 1651, any de la seva ordenació de sacerdot, fou nomenat capellà en aquesta església Dos anys després li fou concedit el títol de primer organista Treballà amb els mestres de capella GB Crivelli, F Vitali i M Cazzati, la influència dels quals pot observar-se en les seves primeres obres instrumentals Amb el probable ajut de Cazzati arribà a ser mestre de capella de l’Accademia dello Spirito Santo a Ferrara, institució dedicada a la interpretació de música…
Jacquet de Màntua
Música
Compositor d’origen bretó actiu a Itàlia.
Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la…
Josquin Des Prés
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Considerat una de les figures principals del Renaixement musical, fou molt valorat pels seus contemporanis, i la seva obra influí poderosament en els compositors de les generacions posteriors No existeix cap evidència sobre el seu lloc de naixement, però hi ha diverses hipòtesis, totes avalades per dades de dubtosa fiabilitat Tampoc no es coneixen dades sobre els seus primers anys Possiblement la seva formació musical s’inicià a l’escolania de la collegiata de Saint-Quentin, a la regió de la Picardia, centre del qual arribà a ser canonge i mestre de capella els darrers anys de la seva…
Adriaan Willaert
Música
Compositor flamenc, actiu a Itàlia.
Vida No es disposa de gaire informació sobre la seva etapa de formació, ni sobre els seus primers anys com a professional La major part de les dades són aportades per un dels seus deixebles, el teòric Gioseffo Zarlino Segons afirma aquest en el seu llibre Dimonstratione harmoniche Venècia, 1571, Willaert tenia intenció d’estudiar lleis a París, però, un cop allí, canvià els seus plans i es convertí en deixeble de Jean Mouton, músic al servei de la cort reial francesa en temps de Lluís XII i Francesc I Abans de traslladar-se a Itàlia, tornà durant un breu període a Flandes Tot i que no hi ha…
Guido d’Arezzo
Música
Teòric de la música italià.
Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…
frottola
Música
Tipus de cançó profana, antecessora del madrigal, pròpia dels cercles aristocràtics del nord i el centre d’Itàlia -especialment Màntua i Ferrara- del final del segle XV i el principi del XVI.
El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta la més popular, l’oda, el capitolio i l' strambotto , i més tard també la canzone i el soneto Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la funció de…
Maurizio Cazzati
Música
Compositor italià.
Vida Es desconeixen les circumstàncies de la seva formació musical L’any 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i feia d’organista a l’església de Sant Andreu de Màntua, i entre el 1647 i el 1648 fou mestre de capella del duc de Sabioneta Durant la dècada de 1640-50, aproximadament, fou el compositor de l’Accademia della Morte de Ferrara, i en 1653-55 fou mestre de capella de Santa Maria la Major de Bèrgam Fou l’any 1657, però, que assolí el càrrec, molt més important, de mestre de capella de la basílica de Sant Petroni de Bolonya, on desenvolupà la part principal de la seva…