Resultats de la cerca

Així, un so percussiu indeterminat sona acompanyant la nota produïda per la pròpia vibració de la corda Recurs equivalent al pizzicato Bartók , fou utilitzat durant la primera època del jazz per contrabaixistes com John Lindsay i Pops Foster Amb el mateix nom es coneix un efecte semblant produït al baix elèctric i que es desenvolupà a partir del final dels anys setanta

Els bards desaparegueren de la Gàllia al segle II com a conseqüència de la romanització, però perduraren a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles fins al segle XIV i a Escòcia fins al segle XVIII Establerts entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwt lira

El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt Iconogràficament n’hi ha representacions que daten del segle IX, però fou durant el segle XIX que gaudí de més popularitat com a instrument acompanyant del cant, sobretot en ciutats com París i Londres Consta d’una caixa de fons pla en forma de lira i d’una tapa harmònica plana Les obertures acústiques poden ser circulars, situades a cada banda de les cordes, o en forma d’efa El mànec està dividit en trasts fixos, i el claviller és pla Consta de sis cordes de tripa afinades com en la guitarra moderna convencional

En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Si bé antigament les membranes es tensaven mitjançant cordes en ziga-zaga, més modernament s’han incorporat noves tècniques i nous materials de construcció El redoblant és una de les variants de la nombrosa família dels tambors, amb el cos lleugerament més alt que el de la caixa i sense bordons, tot i que en algunes àrees de la Península Ibèrica se’n poden trobar amb lleugeres diferències Es percudeix amb dues baquetes i el nom fa referència a la seva funció principal en l’acompanyament rítmic de músiques festives i de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc que pertany al grup dels de percussió directa Mentre que alguns organòlegs creuen que el joc de campanes i el campanòleg són el mateix instrument, d’altres consideren que les campanes que integren el joc de campanes han de poder sonar individualment condició que el campanòleg no hauria de complir, talment que el so de cadascuna es percebi individualment com ara per a fer una melodia Dels jocs de campanes, se’n conserven una quantitat considerable de mostres iconogràfiques des del segle X fins al XV Sembla que fou un dels pocs…

Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat a les més…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…