Resultats de la cerca

És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l’Acadèmia…

Fill d’una nissaga de músics de Cornellà, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Josep Colomer Fou tenora solista en les cobles La Principal del Llobregat 1967-77, La Principal de la Bisbal 1978-83 i Ciutat de Barcelona 1983-91 i component de la Banda Municipal de Barcelona 1983-2015 Una interpretació acurada de la tenora propera a la perfecció dels instruments clàssics feu que des del 1980 estigués sollicitat per a collaborar en múltiples àmbits orquestres simfòniques, cantautors, espots publicitaris, pellícules, TV, músiques experimentals, etc Fou un…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona amb el mestre Massià i el violinista i director de cor Enric Ribó L’any 1967 ingressà a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou violí concertino Guardonat amb el premi Isidro Gienes 1968, a partir del 1970 fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou també concertino Formà part del Quartet Sonor 1973-94, compost per Mercè Serrat, amb la qual era casat i que també era membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Pere Busquets i Aureli Vila, amb qui interpretà obres del repertori clàssic i contemporani…

Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada…

Vida Rebé les primeres lliçons de música solfeig i piano a l’escola dels franciscans de Balaguer amb el mestre Francesc Pàmies Ingressà a l’orde franciscà, i fou organista al monestir de Guadalupe i als santuaris de Nuestra Señora de Regla, a Chipiona, i d’Aránzazu, a Guipúscoa, on preparà els exàmens lliures al Conservatori de Madrid Més tard completà la seva formació a Barcelona, amb E Toldrà, J Zamacois, H Anglès i J Suñé i Sintes A Barcelona fou organista titular de Sant Antoni 1944-58, professor d’harmonia a l’Escola de Música 1946-50 i membre de la Comissió de Música Sagrada Fundador…

Estudià música amb J Cumellas i Ribó, C Gelabert i D Forns, musicologia amb H Anglès i violoncel amb J de Castro i B Gálvez Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i també formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona, l’any 1923 Oferí recitals de violoncel per l’Estat espanyol i el Marroc El 1924 ingressà en Ràdio Barcelona, on arribà a ser cap de programació i treballà fins el 1971 També collaborà en "La Vanguardia" Fou Premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión el 1970 És autor de sardanes com La Pepa maca , La…

Traslladat amb la seva família a Sant Quintí de Mediona, s’inicià en la pràctica del cant a la parròquia d’aquesta vila Més tard estudià solfeig, i el 1909 ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on tingué com a mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i Agustí Quintas Amplià estudis a París, i, de nou a Barcelona, els prosseguí amb E Morera El 1918 emigrà a l’Argentina, on impulsà diferents activitats musicals Quan tornà a Barcelona es feu càrrec de la direcció de diferents formacions corals, com l’Orfeó Llevant, La Violeta Hortenca i l’Orfeó El Roser Fins al final de la seva vida combinà l’…

El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de Lleida el 1691…

Estigué molt vinculat al municipi penedesenc de l’Arboç L’any 1926 fou director de l’Orquestrina Catalana, i després de la Guerra Civil amplià la seva activitat al Vendrell, on estigué al capdavant de l’Orquestrina Melodia, que reestructurà i convertí en cobla Ha estat, però, en l’àmbit del sardanisme on el seu nom ha transcendit a tot Catalunya, amb peces com La Festa de Sant Julià , L’Avi Andreu o L’Amic Jornet , que han gaudit d’una notable acceptació popular

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’…