Resultats de la cerca

Format a l’Escolania de Montserrat, posteriorment prosseguí els estudis de piano amb JB Pellicer i els de composició amb E Morera i A Vives Mestre de capella a Sitges, parallelament a la seva activitat com a concertista, es dedicà a la composició Del conjunt de la seva obra sobresurten els quatre quartets de corda, un dels quals, el Quartet en re menor , fou premiat per la Generalitat de Catalunya i per la Institució Patxot Pel que fa a la seva obra orquestral, cal destacar el Poema psíquico 1928, la Suite 1929 i els tres Preludis simfònics 1930, dos dels quals foren estrenats per l’Orquestra…

Deixeble de RL Finney a la Universitat de Michigan i de B Blacher a la Hochschule für Musik de Berlín, és un dels autors més premiats dels Estats Units entre molts d’altres, rebé el premi de la Fundació Koussevitzki 1966 i el de l’International Rostrum of Composers Award de la UNESCO 1971 El 1965 entrà com a professor assistent a la Universitat de Pennsilvània i més tard esdevingué professor numerari d’aquest centre Es retirà de l’ensenyament el 1997 La seva obra, amb influències de compositors com G Mahler, B Bartók i de l’impressionisme francès Debussy, es caracteritza per les tendències…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i amb C Marcel-Dubois, amb qui s’especialitzà en etnomusicologia, a la Sorbona de París Fou professor d’aquesta matèria al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i investigador responsable de la Fonoteca de Música Tradicional del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, institució des de la qual impulsà nombrosos projectes de recuperació de la música de tradició oral Fou també membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d…

Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900,  La filla del marxant 1906 i  Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910,  La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911

Fou el deixeble predilecte d’ Eugène Ysaÿe , el qual permeté que toqués al quartet que duia el seu nom Quartet Ysaÿe entre el 1888 i el 1894 Posteriorment 1894-96 ocupà el lloc de primer violí de la Societat Nacional de París El 1895 es traslladà a Barcelona amb el seu propi quartet, fundat l’any anterior S’establí el 1896 contractat per la Societat Catalana de Concerts , amb la qual executà a Barcelona el cicle sencer de les sonates de Beethoven amb el pianista belga A de Greef El 1896 també actuà a Mallorca amb la collaboració d’Enric Granados L’any 1897 fundà i dirigí, fins al 1905, la…

Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin , el 1950 Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal , i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach Fou la primera cantant francesa des de Germaine Lubin que…

En la classificació Hornbostel-Sachs, és considerat un idiòfon de sacseig Els tubs són suspesos dins un marc construït amb varetes de bambú, i sostinguts per la base dins un fragment transversal de la mateixa canya És propi d’Indonèsia, on grups d’intèrprets n’utilitzen diversos disposats en sèrie i afinats segons les cinc notes base del gamelan A l’est de l’illa de Java també es coneix amb el nom d’ angklung una varietat de xilòfon feta amb tubs tallats de la mateixa manera

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàllics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en forma de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon copejat de manera indirecta Consta d’un petit cilindre de fusta de parets gruixudes, amb dos talls o obertures laterals i obert per un extrem a l’altre extrem hi ha un mànec de la mateixa fusta A la base del cilindre, és a dir, a la part més pròxima al mànec, hi ha clavades -en posició creuada amb les obertures laterals- dues llargues làmines d’acer amb una petita bola de fusta a l’extrem El so es produeix per sacseig, en picar les dues boles el cilindre obert Joguina infantil de caràcter popular, actualment també es construeix amb materials…