Resultats de la cerca

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor i Visca la…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos cors i…

Fundador de diferents agrupacions corals, a partir del 1922 es feu càrrec de l’Orfeó Manresà A la capital del Bages desenvolupà una important tasca musical amb la creació dels Amics del Cant Gregorià de Manresa i de l’Escola Municipal de Música de Manresa, el 1932 Creador bàsicament d’una obra coral, realitzà algunes obres de cambra com el Septet per a instruments de vent i corda del 1920 Entre les seves peces corals destaquen La Passió, drama sacre per a cor i orquestra de corda , la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis i Les campanes de Talló amb text de Soler i Escofet Actualment la…

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…

Començà tocant a la Cobla La Principal de Tortellà El 1926 es traslladà a Barcelona i ingressà a la Cobla Barcelona, on romangué fins que entrà a la Banda Municipal de Barcelona el 1930 Aquest fet, però, no impedí que durant molts anys continués actuant amb diverses cobles Fou catedràtic de tenora i tible al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Compongué diverses sardanes, entre les quals destaquen Remei, Les Maries i Empar

Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa…

Estudià amb Manuel Blanch i Joan Sabatés Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu L’any 1906 fundà a Barcelona una acadèmia amb el seu nom Fou professor a l’Amèrica del Sud i tingué una gran activitat com a violinista

En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Jacint Boada Hi romangué fins a catorze anys, i se sap que assolí un gran domini en la interpretació de l’orgue amb només vuit anys A Barcelona estudià amb Antoni Oller i B Blanch Fou nomenat professor auxiliar del Liceu, i el 1863 marxà a París, on estudià cant amb Fontana Al seu retorn, actuà al Liceu i al Teatro Real de Madrid Inicià una brillant carrera per Europa, durant la qual actuà a Itàlia, Anglaterra i en diferents teatres de la Península Cantà tres temporades al teatre londinenc Drury Lane Des del 1886, un cop retirat,…

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà en un…