Resultats de la cerca

Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del Palau…

Al mes de juny del 1726 fou nomenat mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, com a successor de Josep Picanyol Ocupà el lloc durant trenta anys, al llarg dels quals hi impulsà diverses iniciatives, com ara la reorganització de la capella musical, que amplià amb places per a violí, oboè i fagot El 1756 Josep Duran li succeí en el càrrec Tria compongué diversos oratoris, com per exemple La fábrica del arca de Noé en San Cayetano i El misterio de Terebinto , entre altres obres

Filla d’un intèrpret de carilló, estudià cant amb C van Rennes i C van Zanten i debutà el 1921 amb un concert a la ciutat holandesa d’Assendelft El 1925 cantà al Concertgebouw d’Amsterdam Centrà la seva carrera exclusivament en el concert oratori, lied i es convertí en una intèrpret de referència de compositors com JS Bach, L van Beethoven i G Mahler Actuà amb èxit en sales de concerts de França, Holanda, Bèlgica i Anglaterra, tot i desenvolupar la seva activitat d’una manera gairebé exclusiva als Països Baixos El 1939 intervingué, a Schwetzingen, en el que fou el seu únic paper operístic la…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca…

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el…

Estudià al Conservatori d’Estocolm en 1961-63 i aquest darrer any debutà a l’Òpera Reial com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro El 1965 interpretà la Chrysothemis d’ Electra i un any després debutà internacionalment amb el mateix paper al Covent Garden de Londres, escenari on retornà el 1970 per a cantar per primera vegada la versió completa de Les troyens , de H Berlioz, sota la direcció de C Davis El 1967, a Munic, feu de Brunilde en La valquíria , òpera amb la qual es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1973 El 1985 participà en l’estrena de…

Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778 Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de…

Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les noces de…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J…