Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Arnolt Schlick
Música
Organista i compositor alemany.
Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment sobre cantus firmus , i denoten un…
Pauline Anna Milder-Hauptmann
Música
Soprano austríaca.
Una de les sopranos més apreciades del Classicisme i del primer Romanticisme, fou admirada per J Haydn, que elogià la seva veu Estudià a Viena, on tingué com a mestre A Salieri, entre d’altres Debutà el 1803 amb una òpera escrita per FX Süssmayr, Der Spiegel von Arkadien El nom de Milder-Hauptmann està vinculat amb l’òpera de L van Beethoven Fidelio , de la qual el 1805 interpretà el paper de Leonora Fou ella mateixa qui, posteriorment, per tal de fer l’obra més cantable, convencé Beethoven perquè hi introduís diversos canvis, els quals foren incorporats a la nova versió que el…
Franz Xaver Süssmayr
Música
Compositor austríac.
Després d’haver rebut les primeres classes dels seu pare -cant, orgue i violí- fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart, amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien 'El mirall d’Arcàdia',…
Emanuel Johann Joseph Schikaneder
Música
Llibretista, actor, cantant, dramaturg i empresari teatral alemany.
Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els bosquetans',…
Friedrich Cerha
Música
Director d’orquestra i compositor austríac.
Rebé una sòlida formació universitària en diverses disciplines, com ara musicologia i filosofia A la Musikhochschule de Viena cursà estudis musicals i tingué com a professor de composició Alfred Uhl El 1958 fundà, juntament amb K Schwertsik, el conjunt de cambra Die Reihe, que dirigí fins el 1988, formació amb la qual guanyà un gran prestigi amb la interpretació d’obres de joves compositors i de músics de la Segona Escola de Viena El 1960, amb l’estrena al Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània de la seva obra orquestral Relazioni fragili , es donà a conèixer i es…
,
Wilhelm Richard Wagner
Música
Compositor alemany.
Vida El pare de Richard Wagner, Carl Friedrich Wagner, era funcionari de policia, però molts dels membres de la seva família estaven vinculats al teatre o a les arts plàstiques Sembla, però, que hi ha certs motius per a pensar que el seu veritable pare era el pintor i actor Ludwig Geyer, amb qui la seva mare es casà a l’agost del 1814 després de perdre el seu primer marit en l’epidèmia de tifus del 1813 La família anà a viure a Dresden el mateix any 1814 Quan Wagner era un nen de quatre anys participà, com a figurant i disfressat d’àngel, en una representació de Der Weinberg an der Elbe 'Els…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…