Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Conrad Saló i Ramell
Música
Compositor i director de cobla català.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…
Nikolaj Andrejevič Roslavec
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a…
música d’Olot
Música
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).
Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…
violí

Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…
música de Catalunya
Música
Música desenvolupada a Catalunya.
Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…