Resultats de la cerca

Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té fonamentalment tres…

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol cas, uns…

El primer estudi de música electrònica es creà a la Ràdio de Colònia el 1951 i fou concebut a partir de les investigacions de W Meyer-Eppler, de la Universitat de Bonn En fou el primer director Herbert Eimert, que s’envoltà de joves compositors, en un principi estrictament dodecatònics, com ara K Stockhausen, H Pousseur i K Goeyvaerts, als quals més tard s’afegiren GM Koenig, B Hambraeus, F Evangelisti, M Kagel i G Ligeti Durant un temps hi hagué competència entre la música concreta i la música electrònica La música concreta restà un patrimoni de Ràdio França, mentre que l’expressió música…

Altaveu de greus, electrodinàmic © Fototecacat Transforma un senyal elèctric procedent d’un instrument elèctric o electrònic, un enregistrament, un micròfon o un sintetitzador, en un senyal acústic que és radiat a l’aire N’hi ha de diversos tipus segons el principi físic en què es basi la transducció electrodinàmics, electromagnètics, electroestàtics, magnetoestàtics, piezoelèctrics o iònics Per a la reproducció de sons musicals s’utilitzen fonamentalment els electrodinàmics i, ja en segon lloc, els electroestàtics Les característiques d’un altaveu són determinades per la regularitat de la…

El seu ús és imprescindible en els reproductors de sons enregistrats o de radiodifusió i en els instruments electromecànics i electrònics, ja que la potència elèctrica que aquests aparells subministren directament no permetria obtenir dels altaveus un nivell sonor suficient Les característiques que permeten mesurar la qualitat d’un amplificador són principalment la relació senyal-soroll, el guany, les impedàncies d’entrada i de sortida, la sensibilitat d’entrada, la resposta en freqüència, la distorsió harmònica i la distorsió d’intermodulació

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Forma part d’un sistema que inclou un dispositiu que transforma les vibracions de les cordes en impulsos elèctrics, un amplificador que modifica aquests impulsos, i uns altaveus que els tornen a convertir en so N’hi ha de dos tipus les que tenen caixa de ressonància, anomenades normalment electroacústiques, i les de cos massís, que serveix únicament per a acomodar-hi el pont i els aparells electrònics i mantenir les cordes en tensió Les guitarres electròniques massisses poden…

El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument…

El seu inventor, el nord-americà d’origen alemany Emil Berliner, substituí el cilindre del fonògraf per un disc giratori, més pràctic a l’hora de fer còpies a partir del motlle de l’enregistrament Sovint duia una trompa acoblada per a amplificar el so i obtenir més ressonància Berliner patentà l’invent el 1887 amb el nom de "gramòfon" i el 1894 inicià la producció en sèrie d’aparells i de discos Fins que no s’imposà l’electricitat, el moviment circular del disc s’aconseguia per mitjans mecànics ressorts, etc Els primers enregistraments de música clàssica es dugueren a terme en…

Se’n pot modificar la freqüència i la intensitat del so amb la variació de la distància de les mans de l’intèrpret respecte a dues antenes, situades a ambdós costats de la caixa principal El so resultant és emès per un sistema d’altaveus Fou creat el 1919 pel físic rus Lev Termen, que el 1920 es traslladà als EUA per fer-lo conèixer i adoptà el nom de Leon Theremin, amb el qual batejà l’instrument El sistema electrònic és controlat per mitjà de l’efecte electroestàtic de les mans sobre les emissions de radiofreqüència de les antenes El resultat musical és un so fluctuant descrit…

Les oscillacions produïdes es filtren, s’amplifiquen i s’emeten amb altaveus En la classificació Hornbostel-Sachs ampliada per Mantle Hood 1971, és considerat un instrument electròfon Els orgues de generació mecànica del so se subdivideixen en electromagnètics o inductius Hammond, electroestàtics o capacitius Wurlitzer i electroòptics Welte-Lichtton L’orgue Hammond, creat pel nord-americà Laurens Hammond el 1933, fa servir un eix que gira sincrònicament, on es troben muntats noranta-un discos metàllics semblants a rodes dentades, la qual cosa correspon a set octaves i mitja Aquests discos són…