Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
charango

Charango bolivià del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada semblant a una guitarra petita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec Té cinc cordes dobles, actualment de metall, i la caixa de ressonància, de forma bombada, sol estar feta amb l’armadura d’un armadillo, o amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma És popular a la zona andina de l’Amèrica del Sud, especialment entre els indis de Bolívia i el Perú, al nord de Xile i al nord de l’Argentina
Jaime Mendoza-Nava
Música
Compositor i director d’orquestra bolivià.
Es formà a la Juilliard School of Music de Nova York i al Conservatori de Música de Madrid Més tard estudià a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’any 1952 fou designat director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia, a La Paz, i l’any següent s’establí a Los Angeles Califòrnia Escriví obres per a orquestra, com Don Álvaro i Preludio Sinfónico , per a trio de vent Suite andina i per a conjunt de violoncels Estampas y Estampillas , i música per al cinema A California es fa membre del departament de música dels estudis Walt Disney, orquestra moltes de les…
Ramón Rodríguez Socas
Música
Compositor i professor uruguaià.
Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai, exercí de docent…
quena

Quena
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en…
Jaume Manuel Mola i Mateu
Música
Compositor i organista.
Vida Rebé les primeres lliçons de música solfeig i piano a l’escola dels franciscans de Balaguer amb el mestre Francesc Pàmies Ingressà a l’orde franciscà, i fou organista al monestir de Guadalupe i als santuaris de Nuestra Señora de Regla, a Chipiona, i d’Aránzazu, a Guipúscoa, on preparà els exàmens lliures al Conservatori de Madrid Més tard completà la seva formació a Barcelona, amb E Toldrà, J Zamacois, H Anglès i J Suñé i Sintes A Barcelona fou organista titular de Sant Antoni 1944-58, professor d’harmonia a l’Escola de Música 1946-50 i membre de la Comissió de Música Sagrada Fundador…
,
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…