Resultats de la cerca

D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció

Es formà a la Juilliard School of Music de Nova York i al Conservatori de Música de Madrid Més tard estudià a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’any 1952 fou designat director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia, a La Paz, i l’any següent s’establí a Los Angeles Califòrnia Escriví obres per a orquestra, com Don Álvaro i Preludio Sinfónico , per a trio de vent Suite andina i per a conjunt de violoncels Estampas y Estampillas , i música per al cinema A California es fa membre del departament de música dels estudis Walt Disney, orquestra moltes de les pellícules d'aquest…

Estudià orgue amb B Wiedermann i composició amb V Novák, K Kricka, J Suk i A Hába A més, rebé classes de direcció d’O Ostrcil 1923-29 i P Dedecek Fou organista, es dedicà a la docència i treballà a Ràdio Praga 1937-45, per a la qual compongué molta música radiofònica Posteriorment es dedicà a compondre per al cinema, sobretot per a dibuixos animats També incidí en el teatre musical per a nens, amb l’òpera Kolotoc 'Cavallets de fira', estr 1960 Escriví alguns ballets, com Zlatá brána 'La porta d’or', 1974 i Somni d’una nit d’estiu Cal destacar-ne igualment el Concertino , per a…

Estudià a Varsòvia amb A Lisowski i T Gremm també tingué contacte amb JN Hummel i J Field Conegué L Cherubini a París el 1810, el mateix any en què es casà amb el terratinent Jósef Szymanowski Primera pianista polonesa que es dedicà a l’activitat concertística, fou admirada arreu d’Europa després del seu primer concert, ofert a Viena el 1815 El 1822 fou nomenada pianista de la cort russa, en 1824-25 recorregué Itàlia i, finalment, el 1828 s’installà a Sant Petersburg, on es dedicà a l’ensenyament També obrí el seu saló als artistes russos i polonesos, animats per l’incipient…

Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc  El 1898 començà a collaborar amb…