Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
multifònic
Música
En alguns instruments de vent, so compost en el qual es distingeixen diferents notes simultànies.
Mitjançant tècniques especials d’emissió, alguns instruments aeròfons poden deixar sentir sons diferents superposats Es tracta d’un recurs que aprofita la diferenciació auditiva dels sons parcials no harmònics, els quals tendeixen a sentir-se separats de l’espectre tímbric d’una nota en concret Amb embocadures i digitacions especials, es reforcen aquests sons a fi que se sentin com a acords més o menys dissonants Emprats com a efectes expressius, els multifònics han estat utilitzats per molts compositors i intèrprets del segle XX
Julius Bittner
Música
Compositor i escriptor austríac.
Deixeble de Josef Labor, compaginà la composició musical amb la seva carrera com a jurista Interessat en el gènere operístic, s’hi dedicà especialment, utilitzant llibrets escrits per ell mateix El plantejament fàcil i popular de les seves òperes les convertí en repertori habitual dels teatres vienesos En altres ocasions tractà temàtiques més serioses, però sense obtenir la mateixa acceptació i reconeixement Havent abandonat la composició per dedicar-se a la crítica, una malaltia l’obligà a retirar-se, la qual cosa aprofità per a compondre una nova òpera i un rèquiem que restaren inacabats
Samuel Dushkin
Música
Violinista nord-americà d’origen polonès.
Estudià a la Music School Settlement de Nova York i posteriorment ho feu al Conservatori de París Després de la Primera Guerra Mundial realitzà diverses gires per Europa 1918 i els EUA 1924 Parallelament a la seva tasca violinística, transcriví diferents obres cèlebres, que aprofità per a interpretar-les com a bisos al final dels seus recitals Es dedicà amb especial interès a la música del segle XX i li foren dedicades obres de Stravinsky - Concert per a violí 1931 i Duo Concertante - o Martinu, entre d’altres Publicà també algun manual de violí i treballs per a violí de l’època clàssica i…
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama…
emissió
Música
Acció de dirigir el so dels instruments i les veus cap a l’espai que els envolta, perquè pugui ser escoltat per l’oient.
Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els…
Joseph-Nicolas-Pancrace Royer
Música
Compositor francès.
Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué òperes en un estil…
Vano Il’ic Muradeli
Música
Compositor georgià.
Estudià música a Tbilisi i es perfeccionà al Conservatori de Moscou, amb B Šekhter i N M’askovskij 1934-38 Del 1939 al 1948 formà part del comitè organitzador de la Unió de Compositors de l’URSS, i més tard presidí la Unió de Compositors de la República Federativa de Rússia 1959-70 La seva música, sovint lligada a temes de la Revolució d’Octubre, intentà caracteritzar musicalment els seus personatges Lenin apareix en l’òpera Octubre Més coneguda fou la seva òpera La gran amistat 1947, que semblava retratar Stalin, fet que A Ždanov aprofità com a excusa per a desfermar les represàlies contra…
Joseph Starzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Fou un celebrat autor de ballets que collaborà amb els millors coreògrafs del moment Les seves obres meresqueren grans elogis per la seva qualitat, i la seva ductilitat a l’hora d’adaptar la música a l’acció escènica fou especialment apreciada El 1759 anà a Sant Petersburg a ocupar el càrrec de konzertmeister i aprofità l’estada per a estrenar-hi ballets, alguns dels quals també es presentaren a Moscou De nou a Viena, collaborà amb JG Noverre i G Angiolini -directors d’importants companyies- en diverses produccions d’obres seves, com Adèle de Ponthieu 1773, Il Cid 1774 i Teseo in Creta 1775…
Abu-Bakr Khaïrat
Música
Compositor i arquitecte egipci.
S’inicià de nen en la música, etapa durant la qual rebé classes de violí d’un professor turc Més tard, ja adult, compaginà la formació musical amb els estudis d’arquitectura Abandonà el violí i es dedicà al piano Un cop acabada la carrera d’arquitectura, amplià els seus coneixements en aquesta matèria a França, on aprofità per continuar els seus estudis de música Una altra vegada a Egipte, tingué una brillant carrera com a arquitecte entre les seves obres destaquen el Conservatori i l’Acadèmia de les Arts Pel que fa a la música, el seu llenguatge, inicialment romàntic, incorporà…
Jacques Pierre Joseph Rode
Música
Violinista i compositor francès.
Fou deixeble de GB Viotti i André-Joseph Fauvel a París i debutà el 1790 El 1795 ocupà el lloc de professor de violí al Conservatori de París Aconseguí que la direcció del centre li concedís un llarg permís que aprofità per a emprendre una sèrie de viatges per Europa i el 1799 tornà a la capital francesa, on un any més tard fou nomenat violinista de la cort de Napoleó Del 1804 al 1808 estigué al servei del tsar Alexandre I de Rússia Un cop fora de Rússia i després d’una estada a París, emprengué una gira per l’Europa central durant la qual entrà en contacte amb L van Beethoven, de qui el 1812…