Resultats de la cerca

En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…

Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…

A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’…

Aplicada al món musical, la historiografia estudia la història de la música i els resultats de la recerca historicomusicològica Queda al marge el problema de fins a quin punt poden ser considerades formes prèvies de la historiografia els antics debats sobre música, és a dir, les reflexions cosmològiques, matemàtiques o teològiques, així com altres relats sobre música o músics que apareixen en escrits teòrics o purament literaris de la cultura europea Alguns escriptors medievals, basant-se en autoritats com Boeci o Isidor de Sevilla, s’encarregaren de recordar determinats moments de la música…

També es refereix a una forma musical basada en l’aplicació continuada d’aquest principi Atès que el desplegament de la forma musical manté un equilibri entre unitat i varietat, entre recurrència i novetat, la variació és un principi compositiu essencial de la música i engloba des dels petits canvis en una repetició fins a la producció, per derivació, d’un nou material La presència, en diferents graus, de la variació en els models formals més elementals com el període, la sentence , la forma binària i la ternària documenta el caràcter fonamental d’aquest procediment…

Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…