Resultats de la cerca

És aplicat tant a la música vocal com instrumental, malgrat que és més corrent en aquesta darrera Tot establint un parallelisme amb la veu humana, indica un estil d’interpretació expressiu, sense floritures i amb un tempo àgil

Conegut també amb el terme italià portato , s’executa alla corda gràcies a una suau discontinuïtat en la pressió i la velocitat de l’arc S’utilitza sovint en passatges de caràcter cantabile

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven

Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900

La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments

El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d’una trentena…

Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…

Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965, premi Tony…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary Place 1832, una…