Resultats de la cerca

Aquestes desviacions no són sempre les mateixes Així, en el sistema pitagòric, totes les quintes són justes tret d’una, la quinta del llop, la desviació de la qual respecte de la quinta justa s’anomena coma pitagòrica i és de 24 cents En el mateix sistema, la desviació de les terceres s’anomena coma sintònica i correspon a 22 cents

Es colloca damunt del pentagrama, entre dues notes, i indica una breu respiració o cesura, relacionada amb el sentit de la frase musical S’utilitza en la música vocal i instrumental Si no es vol alterar el tempo de la composició, cal que s’interpreti la coma prenent el temps de la nota anterior, que quedarà més curta En alguns casos es pot trobar la coma amb el signe de calderó al damunt, per a indicar que la respiració s’ha de fer més àmplia

Vida Estudià teologia, filosofia i matemàtiques La seva obra més coneguda fou Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado Madrid, 1766, obra de caràcter eminentment pràctic Aquest tractat, on es critica el sistema guidonià, tingué molta difusió Bibliografia Complement bibliogràfic Coma i Puig, Miquel Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado , Madrid 1766

L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…

Les diferents maneres com es reparteix la coma1 dona lloc a diferents tempraments En els mesotònics, la repartició és equitativa entre totes les quintes menys una d’aquesta forma es privilegien els intervals de tercera en detriment dels de quinta En els tempraments irregulars, la repartició es fa de manera que les tonalitats més freqüents presentin el màxim nombre d’intervals perfectes En el temprament regular, la coma es reparteix equitativament entre totes les quintes del cicle sense excepció L’escala cromàtica que en resulta té tots els semitons i els tons iguals, i per aquest…

L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes

Probablement residí a Roma, i sovint ha estat confós amb el gramàtic i lexicògraf alexandrí del mateix nom que visqué a la segona meitat del segle I aC Tot el que es coneix de la seva obra es troba en uns fragments citats per Porfiri i per Ptolemeu D’aquests textos es pot deduir que en les seves teories es feia una clara distinció entre el to major i el to menor en el tetracord diatònic La diferència entre ambdós és coneguda com la coma sintònica o coma de Dídim

Per extensió, signe convencional -generalment, una coma o apòstrof a sobre del pentagrama- que s’utilitza per a indicar-la en una partitura

Correspon al semitò més petit en cada cas Així, en el sistema pitagòric, és de 90 cents en el mesotònic de quart de coma, de 76 cents, i en el temprament regular, de 100 cents

En el sistema pitagòric, és l’única 5a no exacta de les dotze que formen el cicle de quintes, i resulta més curta que la 5a J En el temprament mesotònic de "quart de coma", és 36,5 cents més llarga que la justa, mentre que la resta de quintes del cicle es troben 5,5 cents per sota de l’interval perfecte