Resultats de la cerca

Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una relativa…

Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa semblant a la burletta o l' intermezzo Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig anomenat també farce-jig , del qual s’han popularitzat melodies, conegudes…

Les més conegudes són les de F Lizst Rigoletto Paraphrase de concert , 1860

Entre les més conegudes figuren els corals Aquest tipus d’escriptura musical també rep altres noms, com ara homorítmia , homofonia , estil harmònic, etc

La música solia incloure cançons populars i melodies d’òperes conegudes Amb el temps el diàleg parlat guanyà presència en detriment de la música

Entre els molts exemples d’aquest gènere són especialment conegudes les Musicalische Exequien 1636 de H Schütz, una missa fúnebre per a les exèquies del príncep Heinrich Posthumus von Reuss

Entre les elegies instrumentals més conegudes hi ha l' Élégie per a violoncel i piano de G Fauré o l' Elegy per a orquestra de corda, opus 58, d’E Elgar

Els seus orígens podrien haver estat populars, per bé que certs antecedents medievals en llatí ho posen en dubte Les poques melodies que es conserven mostren una clara similitud d’estil amb la cançon cortesana Una de les més conegudes és Reis gloriós de Giraut de Bornelh

De caràcter mogut i vigorós, el seu nom sembla derivar del francès giguer saltar, jugar giga Entre els diferents tipus de jig es troben danses per a un sol ballarí, formes populars de dansa saltada estretament lligades a la hornpipe o formes aristocràtiques sobretot a la cort d’Elisabet I Una forma de jig especialment interessant, desenvolupada al final del segle XVI, és l’anomenada farse-jig jigg A l’inici del segle XVII, en colleccions angleses de música instrumental apareixen jigs com a peces independents en forma binària, com a temes amb variacions o bé formant part de la suite Entre…

Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes