Resultats de la cerca

Es desconeix gairebé tot sobre el seu origen i la seva formació Entre el 1596 i el 1598 actuà com a mestre de capella a la catedral de Sogorb, després d’haver estat succentor d’aquesta institució Se’n conserven diverses obres litúrgiques, entre les quals destaquen tres lamentacions i unes vespres de difunts, a quatre veus Totes les obres conegudes es conserven a l’arxiu musical de la catedral de Sogorb

Després de formar part de la capella reial de Carles V com a cantor, a mitjan segle XVI ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata del Salvador, a Sevilla Poques són les dades conegudes d’aquest músic, del qual es conserven algunes obres El Cancionero Musical de Medinaceli inclou una missa ferial, el motet Domine memento mei i part d’una passió, totes a quatre veus El mateix manuscrit transmet una cançó profana, Navego en hondo mar , atribuïda a Bernal González, que podria ser obra del mateix compositor Altres manuscrits de Toledo i Guadalupe conserven…

Del període de l' Escola de Notre-Dame es conserven dos organa quadrupla , és a dir, a quatre veus, la més aguda de les quals és un quadruplum

Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…

Els seus orígens podrien haver estat populars, per bé que certs antecedents medievals en llatí ho posen en dubte Les poques melodies que es conserven mostren una clara similitud d’estil amb la cançon cortesana Una de les més conegudes és Reis gloriós de Giraut de Bornelh

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…

Vida Rebé del seu pare la primera educació musical A tretze anys estudiava sota la direcció del kantor Christian Umlaufft, alumne de Johann Kuhnau El 1707 es traslladà a Leipzig, on fou copista de Melchior Hofmann, el qual aviat descobrí el talent del jove com a compositor El 1710 Stölzel ensenyava cant i teclat en els ambients aristocràtics de Breslau, ciutat on compongué i estrenà la seva primera òpera, Narcissus 1711 El 1713 viatjà a Itàlia per ampliar els estudis de composició, i a Venècia conegué F Gasparini, A Marcello, CF Pollarolo i A Vivaldi, entre altres autors A Florència, on era…

Cap al 1532 es troba documentat com a mestre de capella a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona A la Biblioteca de Catalunya manuscrit M 454 es conserven d’aquest autor un Benedicamus Domino i un magníficat a quatre veus Podria ser seva una missa de difunts de la qual s’han conservat alguns fragments

La seva formació musical s’inicià a l’escolania de la catedral de Sevilla Posteriorment fou mestre de capella de la vila d’Estepa i, el 1685, de la catedral metropolitana de Sevilla, on succeí a Alonso Xuárez Es conserven diverses obres seves, tant litúrgiques com de romanç, a la seu sevillana i en alguns arxius de l’Amèrica del Sud

En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455