Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i…
xabeba

Xabeba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de bisell, tipus flauta El seu nom prové de l’àrab šabbaba La majoria dels investigadors consideren que aquesta flauta és travessera, perquè entre l’instrumentari cortesà de la cultura islàmica peninsular no consta cap instrument de la família de les flautes de bec
intermedio
Música
Al Renaixement italià, obra dramaticomusical que s’interpretava entre els actes d’una obra teatral.
Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental intermedio non apparente , el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins intermedio apparente Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb allegories mitològiques que afalaguessin els…
Ibrāhīm al- Mawṣilī
Música
Nom amb què és conegut el compositor àrab d’origen persa Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām (Maimūn).
S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una escola de música…
Francesco Bartolomeo Conti
Música
Compositor i tiorbista italià.
Entre el 1701 i el 1726 tocà la tiorba a la cort dels Habsburg, a Viena El 1713 succeí Johann Joseph Fux com a compositor cortesà Des d’aquest càrrec s’ocupava, entre altres obligacions, de les representacions operístiques que tenien lloc durant la temporada de carnaval, indubtablement l’esdeveniment musical més important de l’any El 1729 retornà a Itàlia, i tres anys després es traslladà novament a Viena, on continuà produint espectacles per a la cort Escriví molta música teatral De les més de trenta obres destinades a l’escena destaquen les òperes Clotilde 1706 i Don Chisciotte in Sierra…
Bertran de Born
Literatura
Música
Trobador occità.
Senyor del castell d’Autafòrt, la seva vida transcorregué enmig de les lluites feudals i civils d’Aquitània, al costat de prínceps de la casa de Plantagenet i en oposició als reis de França i a Alfons I de Catalunya-Aragó Fomentà la revolta d’Enric, dit del Curt Mantell, fill gran d’Enric II d’Anglaterra, contra el seu pare i, mort aquell, encoratjà el seu germà Ricard Cor de Lleó a fer el mateix Es casà dues vegades Consta documentalment que Bertran de Born ingressà al monestir cistercenc de Dalon Perigord, on passà els seus darrers dies Una gran part de les seves quaranta poesies…
,
John Coprario
Música
Compositor i violista anglès.
De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta…
Apostolo Zeno
Música
Literat, humanista i llibretista italià.
Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un…
Ramon Llull
Música
Filòsof i escriptor català.
Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París La música…
Neidhart von Reuental
Música
Minnesinger alemany.
D’origen noble, estigué al servei d’Otto II de Baviera El 1232 s’installà a Àustria, on fou protegit pel duc Frederic de Streitbare Primer residí a Melk, i després a Lengenbach Tulln, d’on fou senyor feudal Se’n conserven seixanta-vuit poemes, disset dels quals amb música vint-i-nou d’aquests poemes corresponen a cançons d’estiu, destinades a la dansa a l’exterior -tan sols se’n conserva la música de dues-, i trenta-nou són cançons d’hivern, per a ballar a casa Les fonts que transmeten aquest repertori daten gairebé totes de mitjan segle XV, i ofereixen diferents lectures d’una mateixa…