Resultats de la cerca

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta…

Vida Algunes fonts el situen durant la seva infantesa a Begur, on fou organista de la parròquia, mentre que d’altres afirmen que vivia a Barcelona, on feu estudis d’harmonia i composició Al principi del segle XX desenvolupà una important tasca com a crític musical en el diari barceloní "Las Noticias", on també escriví articles sobre compositors catalans i espanyols del moment Fou amic d’A Cotó i de T Bretón Publicà un estudi sobre Pep Ventura i diversos articles al voltant del món de la sardana, tot interessant-se per la restauració del contrapàs cerdà i per la composició de…

Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’…

Estudià al Conservatori de Barcelona i al del Liceu Inicià els estudis amb Camilla Lloret i posteriorment els continuà amb P Vallribera i M Farré El 1985 creà la campanya "El piano a l’abast", i posteriorment participà en altres campanyes pedagògiques Ha orquestrat partitures de J Serra i A Cotó i ha realitzat diverses obres per a orquestra de corda Com a director, ha estat convidat a dirigir diverses formacions arreu d’Europa i ha fundat la Jove Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha dirigit, juntament amb D Tosi, l’Orquestra Simfònica Empordà-Llenguadoc-Rosselló i ha fundat l’…

Fou un dels cors de Clavé més actius a les comarques gironines El mateix any 1862 ja participà en el concurs coral de Barcelona celebrat durant el festival coral, motiu principal que motivà la fusió dels tres cors esmentats Victorià Monereo en fou el primer director, tasca que compartí amb Gabriel Cotó fins a l’abril del 1864 Aquest mateix any, la formació guanyà el primer premi en el següent concurs coral a Barcelona interpretant Arre moreu , escrita per Pep Ventura expressament per al cor Erato Ventura compongué altres peces per a l’entitat coral, amb la qual mantingué una…

Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…

La capital és Bishkek A partir del segle X el territori fou ocupat, successivament, pels kirguisos, els mongols i els uzbeks i, finalment, caigué sota el poder dels tsars de Rússia al segle XIX Poble ramader nòmada, l’adveniment del règim soviètic suposà un canvi radical en els costums i en l’estructura econòmica de la societat S’introduïren nous conreus -cotó, tabac-, la indústria i la mineria La població és formada bàsicament per kirguisos, i també hi ha uzbeks, ucraïnesos, russos, alemanys i tàtars La religió més estesa és la musulmana sunnita La República del Kirguizistan es declarà…

Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…