Resultats de la cerca

Per analogia s’aplicà també a les peces instrumentals de característiques semblants A França tingué significats diferents al principi del segle XVIII s’anomenà així l’ària virtuosística escrita segons el model italià A partir de la segona meitat del segle, en l' opéra comique fou sinònim de ’cançó'

Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Té forma rectangular, amb el teclat encastat en l’instrument i les cordes obliqües respecte del teclat El so es produeix quan, gràcies a un mecanisme de saltadors semblant al del clavicèmbal , es posen en vibració una o més cordes tensades entre dos punts fixos Té dos ponts a la taula de ressonància, fet que contribueix a donar-li una gran sonoritat L’origen del nom encara és obscur El virginal florí especialment durant el primer Barroc, i se’n construïren per tot Europa A Itàlia presentava una forma poligonal…

Actualment, sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que l’ andante El terme, no obstant això, és confús i sovint s’ha interpretat en sentit contrari com a tempo més lent que l’ andante També pot designar una peça curta o moviment de dimensions reduïdes, en el temps i l’estil d’un andante

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/64 La pausa de semifusa s’indica amb el signe ww Es tracta d’una figura poc utilitzada, tret de les composicions escrites en compassos on la unitat de temps és més curta que la negra, amb puntet o sense, o les que s’executen en tempo lent

En el sistema pitagòric, és l’única 5a no exacta de les dotze que formen el cicle de quintes, i resulta més curta que la 5a J En el temprament mesotònic de "quart de coma", és 36,5 cents més llarga que la justa, mentre que la resta de quintes del cicle es troben 5,5 cents per sota de l’interval perfecte

Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

S’inicià en la música amb el seu pare i Augustin Pierson, de qui aprengué orgue i piano El 1927 ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia, fuga, orgue i composició amb P Dukas i Jean Roger-Ducasse Tot i la seva curta carrera compositiva, esquinçada per la seva mort al front durant la Segona Guerra Mundial, Alain demostrà posseir un gran talent manifestat en una forta personalitat musical, no exempta d’influències provinents de compositors com C Debussy, E Satie o O Messiaen