Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
instruments de teclat
Música
Instruments que disposen d’un sistema de palanques, ordenat i simètric, que, comandat amb les mans (teclat) o els peus (pedaler), permet activar diferents generadors del so (cordes, tubs, etc.).
Aquesta terminologia procedeix dels sistemes tradicionals de classificació dels instruments, però s'ha mantingut entre els músics pràctics, especialment per a reconèixer els instruments amb teclat semblant al del piano En la classificació Hornbostel-Sachs, el fet que un instrument disposi de teclat és considerat un element d'ordre secundari, i s'expressa simplement amb -8, afegit a continuació de la numeració decimal principal S'exclouen d'aquests instruments els aeròfons que disposen de claus per a modular els sons En els instruments de teclat, compostos per múltiples generadors del so,…
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
címbalom
Música
Saltiri folklòric hongarès, anomenat també cítara hongaresa, de forma trapezoidal i de grans dimensions, el més llarg dels costats paral·lels del qual fa uns 130 cm, i el més curt uns 85 cm.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor
arpa
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, una de les dues categories en què es divideixen els cordòfons compostos (cordòfon), la qual agrupa els instruments de corda pinçada amb les cordes fixades d’una banda a una caixa de ressonància i d’una altra a un mànec recte o corbat.
Les cordes vibren lliurement entre els dos punts de subjecció i són polsades generalment amb els dits Se subdivideixen en arpes obertes i amb marc, o tancades Reben el nom d’arpes obertes quan la part estructural és formada només per la caixa i el mànec, i el d’arpes amb marc, o tancades, si disposen d’una columna que forma amb la caixa i el mànec una construcció fixa que emmarca les cordes Les arpes obertes poden tenir el mànec corbat com un arc arpes arquejades o bé el mànec recte formant un angle amb la caixa igual o inferior a 90° arpes angulades
rota
Música
Instrument medieval de corda pinçada -tot i que també, de vegades, pot ser de corda fregada- que derivà de l’antiga lira grega (lira2).
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt o lira de jou Consta d’una caixa d’on surten dos braços simètrics formant part del mateix cos i units per un travesser Les cordes -normalment, sis o set- es disposen en forma de ventall, paralleles a la tapa harmònica i connectades a un pont Parteixen de la base de la caixa acústica fins al travesser, on s’insereixen les clavilles Alguns models posseïren un diapasó i les cordes es tocaren fregades amb un arc Arrelà al començament de l’Edat Mitjana al nord d’Europa i Alemanya, on s’anomenà rota germànica, i a…
mariachi
Música
Formació tradicional de la música popular mexicana.
Hi ha diverses teories respecte a l’origen de la paraula, però les que disposen de més arguments són les que la situen en la llengua náhuatl, relacionada amb termes que expressen alegria Inicialment les formacions de mariachis , originàries de la zona de Jalisco, estaven compostes per violins, guitarra, guitarrón guitarra baixa i vihuela petita guitarra de cinc cordes Posteriorment s’estengueren per tot Mèxic i s’hi incorporaren les trompetes i els cantants solistes masculins i femenins Els mariachis han gaudit de molta popularitat durant el segle XX, gràcies al cinema i a la…
Auditori Nacional d’Espanya
Música
Auditori projectat per José M. García de Paredes, inaugurat a Madrid el 1988.
La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya Bibliografia…
llaüt
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (ordre decimal 321) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) en els quals el pla de les cordes és aproximadament paral·lel a la taula sonora.
Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una…
inflexió
Música
Variació microtonal de l’afinació, en sentit ascendent o descendent, durant l’emissió d’una nota.
També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren diverses tècniques…